Rodrigo Sorogoyen porta a Canes “El ser querido”, la seva pel·lícula més ambiciosa

Després de quatre dies de competició, finalment aquest dissabte ha arribat el moment a Canes per la primera de les tres pel·lícules espanyoles que concursen per la Palma d’Or. “El ser querido” de Rodrigo Sorogoyen ha obert la participació espanyola a la secció oficial precedint “Amarga Navidad” de Pedro Almodóvar, que es presenta el dia 19, i “La bola negra” dels Javis, que es projectarà el penúltim dia, el 21 de maig. Per Rodrigo Sorogoyen és la primera vegada a la competició després que fa quatre anys va presentar “As bestas” a la secció Cannes Première. I hi arriba amb la seva obra més madura i ambiciosa, ambientada en el món del cinema i que promet ser una de les pel·lícules de l’any.

El protagonista de “El ser querido” és el director de cinema espanyol Esteban Martínez, interpretat per un magnètic Javier Bardem. Martínez és un director de culte que va deixar Espanya per fer carrera als Estats Units -on ha triomfat i ha guanyat dos Oscars- i que decideix tornar al seu país després de tretze anys fora per rodar la seva pel·lícula més personal. I per fer-ho, es retrobarà amb la seva filla i actriu emergent Emilia, interpretada per Victoria Luengo, de qui es va desvincular després del divorci de la seva primera dona, i a qui oferirà el paper femení protagonista de la pel·lícula que vol rodar. “El ser querido” s’obre amb una brillant seqüència de pràcticament vint minuts d’aquest retrobament entre pare i filla en un restaurant i amb la que Sorogoyen fa un exercici magistral de deconstrucció de totes les convencions del pla/contraplà.

A partir d’aquesta seqüència, Sorogoyen desenvolupa pràcticament tota la pel·lícula en el rodatge del film, que té lloc a les Illes Canàries. “El ser querido” és una obra sobre la impossibilitat de recuperar el temps perdut i els vincles familiars trencats, però també s’hi projecta una reflexió implacable sobre el mecanismes de la creació cinematogràfica i els vasos comunicants entre ficció i realitat. Sorogoyen juga amb les textures, la combinació entre color i blanc i negre i els diversos formats -sobretot quan veiem la pel·lícula que s’està fent dins de la pròpia pel·lícula-, en un exercici brillant tot i que a vegades una mica gratuït de la dissolució d’aquestes fronteres. I projecta també una mirada molt àcida sobre el propi món del cinema. El personatge de Bardem és profundament ambivalent, i bascula permanentment entre l’aura del geni consagrat i la irracionalitat del dictador prepotent que acaba contaminant el rodatge. Amb tot aquest material, el duel Bardem/Luengo assoleix moments de gran intensitat i “El ser querido” -sobretot en una llargüíssima escena plen a de tensió al terç final del film, i és la confirmació internacional definitiva de Sorogoyen com un dels directors europeus actuals imprescindibles.

També a la secció oficial competitiva, avui ha estat el torn d’un dels dos únics guanyadors de la Palma d’Or que aquest any concursen a Canes. Es tracta del japonès Hirokazu Kore-eda, tot i que per la tebia rebuda que ha tingut el seu nou film “Sheep in the box”, no sembla que hagi de ser una de les favorites pel palmarès. Kore-eda continua treballant alguns dels grans temes de la seva filmografia, les relacions familiars i la superació del dol, a partir de la història d’una parella, que després de perdre el seu únic fill, decideix comprar un autòmata amb l’aparença del fill en un futur distòpic. Al director japonès realment no l’interessa el context fantàstic de la pel·lícula -els elements explícits de ciència-ficció són pràcticament inexistents- sinó que el fa servir per plantejar-se qüestions dramàtiques a l’entorn de les relacions paterno-familiars i la superació de la mort. És una pel·lícula apreciable, sensible, però que apunta més del que finalment ofereix.

Subscriu-te per seguir llegint