Kiko Veneno: «La vida es mesura en promoció i likes, i això no m’interessa»

A Kiko Veneno no el mou l’economia, sinó «arribar a la gent i crear cançons». Amb una trajectòria que l’any vinent arribarà als 50 anys, reivindica la música de sempre, la que es gaudeix en silenci i sense perforar timpans. Per això està immers en una gira per teatres de presentació d’un disc de set cançons gravat a finals de 2025 en directe a la Carbonería de Sevilla. El format li fa molta il·lusió perquè el teatre és un lloc on «la música se sent bé perquè la gent calla. No hi ha cap altre secret», diu sense embuts. «La música s’escolta com l’ha conegut la meva generació: arribes a casa, et ve de gust escoltar música, poses el tocadiscs i comença a sonar», explica. «Ara la gent parla molt fort, s’apuja molt el volum dels altaveus i s’acaba convertint en una cosa extramusical», valora.

Paral·lelament, continua fent concerts amb una fórmula que mescla èxits i cançons noves en un format que portarà al Festival (A)phònica de Banyoles el pròxim 25 de juny. El Club Natació Banyoles serà el lloc escollit pel concert, en què l’artista nascut a Figueres interpretarà des de clàssics del seu repertori com Joselito, Lobo López i versions com Memphis Blues de Bob Dylan i temes dels grups The Doors i els Rolling Stones. Tampoc hi faltarà autorretrato, una peça que fa perquè «a la gent li encanta veure com no sé ballar», riu. En canvi, a ell li encanta veure ballar a la gent: «és una de les coses que més m’agraden del món».

L’artista avança que portarà en primícia a les comarques gironines alguna de les seves noves cançons que interpretarà acompanyat de set músics: «farem les que puguin entrar més directament», diu. Algunes d’aquestes cançons gravades a la Carbonería formaran part del disc que sortirà després de l’estiu, juntament amb altres de noves. «No hi tinc cap problema perquè no m’hi sento obligat... El públic encara em fa cert cas i això m’agrada molt», riu. Amb tot, afegeix que «sempre hi ha algú que a la primera cançó ja em demana Joselito, això passa sempre... Hi ha gent a qui no li agrada que passi el temps i vol que les coses passin immediatament: ha començat el concert i ja volen els visos, jo sempre els dic que ja arribaran!».

A més, avança que el concert podria tenir alguna sorpresa: «quan vaig saber que cantaria al Club Natació de Banyoles, vaig parlar amb Albert Pla, que és un dels meus grans ídols, per convidar-lo a cantar plegats alguna cançó», diu.

Feia molts anys que Kiko Veneno no trepitjava Banyoles: «crec que vaig venir-hi als anys noranta», diu l’artista, que admet que li solen ballar les dates. També serà el primer concert recent a les comarques gironines.

Recuperar el boca-orella

Entre les cançons noves que el cantautor de música popular ha portat a teatres de Saragossa, Madrid, Granada o Barcelona hi ha Soy un clásico, Precisamente o La Guitarrita, que traspuen humor i alegria i estan pensades per ser ballades. La promoció de les cançons s’ha fet en un recorregut invers al que se sol fer, que és a partir de la promoció interessada d’una cançó: «hem llançat les cançons per veure com cauen, potser aquesta és la part més bonica, vull provocar el boca-orella... Ara la vida es mesura en publicitat, promoció, comptabilitat, likes... A mi això no m’interessa gaire, pot ser un indicatiu econòmic, però no de la cultura ni de les coses que ens interessen», sosté. En el cas de Soy un clásico, indica que és una de les noves cançons que està funcionant molt bé als concerts perquè és molt directa i està al límit entre l’humor i la crònica històrica. «Explica molt bé els passos que he fet, i té una música amb molta força i molta alegria, jo sempre la veig com una conga», indica.

Tot i que el seu terreny és el de la cançó popular, el músic assegura que està molt interessat en la música experimental, i que no la pot fer com voldria perquè el mercat de l’art «ni és tan ampli ni ofereix tantes possibilitats». Amb tot, remarca que «m’agrada moltíssim experimentar, sortir dels límits i, a partir de la cançó popular, treballar altres gèneres musicals. M’encanta i ho faig quan puc».