CRÍTICA
Gran direcció d'Orozco-Estrada a l'Auditori de Girona
El mestre colombià va dirigir un concert que va comptar amb peces de Wagner, Strauss i Mahler
El concert de l'Orquestra Gürzenich de Colònia el diumenge a l'Auditori de Girona. / Anna Otero
Afegeix-nos a Google
Orquestra Gürzenich de Colònia - Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona
Christiane Karg, soprano
Andrés Orozco-Estrada, director
El mestre colombià, Andrés Orozco-Estrada, va tenir mala sort amb la direcció de la Simfònica de Viena. Van escollir-lo com a director titular, però al final va decidir renunciar-hi. Cap de les explicacions publicades sobre aquest fet semblen prou aclaridores. Això ja forma part del passat, però aquesta formació va perdre un magnífic director que ara ha guanyat una magnífica formació: l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, en què substituirà una llegenda de la batura, Daniel Harding. Qui no voldria un director com Orozco-Estrada? Amb la Gürzenich, de la qual n'és el director des del 2023, ha establert un vincle especial que es deixa sentir. Amb ells interpreta el repertori simfònic i operístic exhibint un ofici que ja ha arribat a la seva maduresa.
La seva és una direcció corporal i feliç. Somriu a l'orquestra i la governa amb disciplina i precisió. El treball continuat amb la Gürzenich ha donat els seus fruits i a Girona vam poder escolar la sonoritat musculosa en l'Obertura de L'Holandès errant de Wagner amb una sonoritat generosa i molt compacta.
El va seguir el tram final de l'òpera Capriccio de Strauss amb un treball de filigrana orquestral acompanyant a la gran soprano Christiane Karg que va oferir una molt bona línia de cant, veu transparent i magnífica idiomàtica per aquest rol tan complex.
La part final, dedicada a la simfonia "Tità" de Mahler va ser un banquet musical extraordinari. En això hi té molt a veure la direcció refinada d'Orozco-Estrada amb un gran domini d'aquesta pàgina. La secció de cordes li manca amplitud, però la claredat és molt bona. No és una sonoritat punxant i està ben cohesionada. Això li va molt bé a aquesta simfonia, almenys en part. La secció de vent és més generosa tot i que potser li caldria més definició -les trompes especialment. Els plans sonors estaven molt ben definits i l'orientació estètica va ser de primera. Una versió sense sorpreses però amb una molt treball en els caràcters, els volums i amb una línia general coherent. A la Gürzenich no li manca esclat ni precisió i amb el mestre Orozco-Estrada té una ànima genuïna que va emocionar en aquesta primera simfonia de Mahler en què natura i memòria personal del compositor conflueixen en una partitura colossal que "el temps li ha donat la raó" després de ser rebutjada per molts sectors musicals de la seva època.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els Mossos detenen el conductor del cotxe on viatjava el jove mort a l'AP-7 a Llers
- Un professor d'un institut de Salt recorre a la justícia perquè creu el van situar en últim lloc per les seves opinions
- Els apartaments a la Costa Brava s’encareixen: aquests són els preus per aquest estiu
- Arnau Ramió, expert en IA: 'Pensar que la intel·ligència artificial no eliminarà llocs de treball em sembla impossible
- Furts sobre rodes: la ruta dels grups que baixen a robar als supermercats gironins
- El cor gironí que actuarà a l’Estadi Olímpic per donar la benvinguda al Papa: 'És històric, siguis o no catòlic
- Mor el copilot d'un turisme en un xoc frontal a la C-63 a Lloret de Mar
- La Seguretat Social retirarà part de la pensió de viduïtat el 2026 als qui superin aquest límit d’ingressos
