El romanès Cristian Mungiu dissecciona els valors socials europeus a Canes amb “Fjord”

Després del japonès Hirokazu Kore-eda, l’altre antic guanyador de la Palma d’Or que competeix aquest any al festival, el romanès Cristian Mungiu, ha estat el gran protagonista de la secció oficial, on ha presentat Fjord, el primer film que roda fora de Romania i que compta amb un càsting internacional encapçalat pels nominats a l’Oscar Renate Reinsve i Sebastian Stan. La pel·lícula explica la història d’una familia evangelista romanesa amb cinc fills -tot i que la mare és de nacionalitat noruega- que s’instal·len en una petita localitat del país nòrdic, prop de la zona d’Alesund. Fjord es centra en el xoc entre el model laic i públic que representa Noruega i les conviccions religioses i morals de la famíla recent arribada. És un film que planteja grans temes, des de qüestions com la diversitat, la immigració i els valors fins al model educatiu i el principi d’autoritat. Fins i tot, aquest excés d’ambició temàtica perjudica la pel·lícula. Conegut pels seus guions de ferro, mil·limètricament elaborats durant anys, aquí Cristian Mungiu es deixa portar per alguns excessos i desequilibris. Tot i això, és una pel·lícula que es segueix amb molt interès, ideal per generar debat -planteja dilemes que obliguen en certa manera l’espectador a posicionar-se- i que té seqüències de molta força.

L’inconnue, l’altra pel·lícula a competició de la jornada, l’ha dirigit el francès Arthur Harari, guanyador de l’Oscar pel guió de Anatomía de una caída, escrit amb la directora i parella seva Justine Triet. Ara, en la faceta de director, ha presentat el seu nou projecte que es basa en el còmic El cas David Zimmermann, publicat fa quatre anys, que va escriure amb el seu germà Lucas Harari, amb qui també signa el guió. Protagonitzada per Léa Seydoux i Niels Schneider, L’inconnue és un film molt hipnòtic en la seva primera part i amb forts ressons del cinema de Michelangelo Antonioni. Planteja una complicada trama d’una cadena de transferències d’identitats a cossos aliens. Defugint completament les ressonàncies fantàstiques de la trama per centrar-se més en els aspectes psicològics, és un film que va de més a menys, i el magnetisme inicial es va diluint a mesura que el metratge avança, convertint-se en una pel·lícula que acaba sent massa presonera dels seus propis mecanismes narratius.

La jornada d’aquest dilluns a Canes també ha comptat amb una doble presència catalana. D’una banda amb la presentació a la secció Un Certain Regard de la coproducció amb el Marroc La más dulce, amb participació de la productora barcelonina Fasten films d’Adrià Monés, que té ni més ni menys que tres pel·lícules a les diverses seccions del certamen. El film, que dirigeix la realitzadora marroquina Laïla Marrakchi, segueix un grup de treballadores que arriben a les plantacions de maduixes de Palos de la Frontera, a Huelva. La pel·lícula denuncia amb contundència les situacions d’explotació i abús que pateixen per part dels patrons de les finques. D’altra banda, a la secció Cannes Première, s’ha presentat una altra coproducció espanyola, en aquest cas amb Portugal, i en la que s’ha pogut veure en un dels papers principals a Sergi López. L’actor vilanoví, un habitual del festival, ha tornat a Canes després de l’èxit l’any passat de Sirat, i ho fa al nou film de Tiago Guedes Aquí, una llarguíssima adaptació -dura tres hores i mitja- de la novel·la del premi Noble sudafricà J. M. Coetzee. És una pel·lícula amb un càsting principalment espanyol perquè la protagonitzen Patricia López Arnaiz i Manolo Solo.

Subscriu-te per seguir llegint