La Càtedra Ferrater Mora reflexiona sobre la censura i reivindica la veu de Pablo Hasel
La Facultat de Lletres de la UdG ha acollit una jornada en què s'han llegit fragments de cançons de l'artista

La jornada sobre llibertat d'expressió a la Facultat de Lletres de la UdG. / Cedida

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Revista de Pensament Virtù, va reivindicar dimecres la llibertat d’expressió amb un acte en què va participar el músic i economista Pau Llonch.
La jornada titulada La paraula lliure, la veu perseguida: Reivindicació de Pablo Hasél, va iniciar-se amb la presentació a càrrec del director de la Càtedra, Joan Vergés Gifa, que va contextualitzat la jornada dins la voluntat de generar espais de reflexió sobre les formes contemporànies de censura, dissidència i llibertat de pensament. Posteriorment, Llonch va parlar sobre les relacions entre l’expressió artística, el conflicte polític i la història dels mecanismes de repressió.
La jornada va finalitzar amb una lectura pública de fragments de les cançons de Pablo Hasél per part de les persones assistents, convertint el Claustre de la Facultat de Lletres en un espai de participació i reivindicació col·lectiva entorn del paper de la paraula i de la llibertat d’expressió en les societats contemporànies.
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el menor desaparegut a Roses és a l’aigua, «enfonsat o flotant»
- Genís Rovira, creador d'Hort de Butxaca: 'Molta gent no utilitza l'hort com un espai terapèutic, sinó per saber d'on ve el que menja
- Llei de costes ho prohibeix: aquestes són les sancions per a les persones que extreguin sorra, petxines o pedres de la platja
- Carta d'una lectora: 'Fa mesos que vivim en un bucle insostenible d'ocupacions conflictives
- L'espectacle de la Sagrada Família es va preparar en secret als voltants de Celrà
- Dos homes detinguts a Girona per pagar a menors a canvi de sexe
- Aquest és el nou anunci d'Estrella Damm amb presència de diversos espais de la Costa Brava
- Olot desempadrona 1.300 persones en un any per cometre frau i per "ajustar els serveis municipals" a la població