Vint anys després, demà continuarà essent un altre dia

Guillem Terribas publica nou llibre. De fet, no és un nou llibre, sinó la reedició, en format butxaca, de Demà serà un altre dia, la crònica de la seva vida i de la Llibreria 22 -si és que no són el mateix- que va publicar ara fa vint anys. Si, com cantava Gardel, vint anys no és res, bé es pot permetre en Terribas reeditar el seu llibre després de dues dècades. A més a més, ja tenim l’estiu aquí, i a la platja sempre és més manejable portar-hi un llibre de butxaca, al cabàs gairebé no ocupa lloc, entre la crema protectora i la funda de les ulleres. El llibre, per cert, es presenta aquest divendres a les vuit del vespre a la Llibreria 22, i oficiaran l’escriptor Josep Maria Fonalleras, l’escriptora i professora Marta Pasqual i l’artista Joan Mateu, a més del mateix autor, el qual assegura que ha volgut organitzar una presentació com les de fa vint anys: «a les vuit del vespre i no a les set de la tarda, a l’interior de la llibreria i no en la sala annexa i amb xampany en acabar l’acte». No es descarta alguna altra sorpresa de darrera hora, si bé el mateix autor tranquil·litza els qui hi vulguin assistir, assegurant que no serà com fa vint anys, que hi van intervenir 22 presentadors.

No és del tot cert que Terribas hagi publicat exactament el mateix llibre. No és del tot cert, perquè va «exigir» a l’editorial (Arallibres) escriure-hi un apèndix de trenta pàgines on poder recollir les vivències, si no, totes, almenys les més significatives, dels vint anys que han passat des de la publicació original de Demà serà un altre dia. Des d’aquell dia fins que ha vist la llum la seva edició de butxaca ha canviat l’ofici de llibreter, ha canviat la Llibreria 22, en Terribas s’ha jubilat, ha mort gent estimada per ell -la seva mare tot just un mes després que presentés el llibre- i ha sigut avi, dit sigui en ordre de menor a major importància a criteri de qui escriu aquesta crònica, i sospito que en Terribas no canviaria gaire aquest ordre (en aquests vint anys ha publicat un llibre sobre cinema, però tres dedicats a la seva neta Martina, cosa que parla per si sola de l’ordre d’importància de la seva vida). Les altres 180 pàgines del llibre són les mateixes de fa vint anys, amb l’excepció alguna errata corregida.

El mateix autor tranquil·litza els qui hi vulguin assistir, assegurant que no serà com fa vint anys, que hi van intervenir 22 presentadors

La idea d’escriure aquesta -podríem dir-ne- nova versió de Demà serà un altre dia la va provocar la pesadesa de la gent durant vint anys. No ho diu així en Terribas, que es limita a explicar que sovint trobava qui li demanava que plasmés per escrit alguna de les anècdotes que -home xiroi- relatava en reunions o trobades.

-Però si ja ho vaig escriure-, responia cada vegada, referint-se a Demà serà un altre dia.

Això, afegit al fet que Arallibres va posar en marxa La Col·lectiva de llibres de butxaca i que Demà serà un altre dia ja no es trobava a les llibreries -a cal ferrer, cullera de fusta-, va acabar de decidir Guillem Terribas. I això que tal vegada s’ha deixat perdre un bon negoci:

-Quan em van dir que el llibre ja no es trobava, vaig entrar a Internet i vaig veure que es venia a... 60 euros! Coi, ja us el venc jo per 30, vaig pensar- explica entre riallades.

No caldrà. Avui se’n presenta l’edició de butxaca. Amb xampany.

Subscriu-te per seguir llegint