Una reflexió sobre la matèria protagonitza el nou projecte educatiu del Bòlit

L'observació de la matèria i l'experimentació dels sentits amb els materials centren l'última edició del projecte educatiu Bòlit Mentor desenvolupat a centres de secundària. Els artistes Martina Rogers Manzano, Agustín Ortiz Herrera i Neus Frigola s'han encarregat enguany de capitanejar la mostra, que s'ha creat amb alumnes de l'Institut Josep Brugulat de Banyoles, l'Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona i l'Institut Carles Rahola de Girona. El resultat d'aquest treball conjunt és Slime, llim, llot i fang, comissariada per Núria Nia, que s'inaugurarà aquest divendres 20 de maig a les 19 h i que es podrà visitar a la Carbonera i Cisterna del Museu d'Història de Girona fins al 21 de juny.

L'exposició ha pres com a punt de partida la matèria, la transformació i els processos creatius des d'una mirada experimental, sensorial i col·lectiva. A partir de la pregunta què és la matèria?, el projecte explora elements orgànics i canviants com el fang, el llim o l'slime entenent-los no només com a materials artístics, sinó també com a organismes vius, mutables i carregats de memòria. A través del treball d'observació i experimentació amb els materials, la mostra convida a reflexionar sobre la impossibilitat de veure acabada una obra d'art i de veure-la en "constant evolució" per aspectes com el clima, la humitat, l'impacte de la llum solar o la interacció humana. Per això, la proposta ho exemplifica amb la inclusió de descomposicions, rastre, empremta, supuracions i creixement de microorganismes. També posa el focus en la mateixa definició de l'artista, amb un punt de vista que va més enllà d'algú que modela un material, sinó que hi transita i s'enfronta a canvis que poden ser inesperats.

Els alumnes de batxillerat artístic de l'institut de Banyoles han treballat amb Martina Rogers, amb els quals ha aconseguit generar vincles a partir del treball repetitiu de pastar el fang, d'observar el material a ulls clucs i mans actives i fins i tot d'explorar l'entorn més immediat per convertir la terra del voltant de l'institut en material per a obres artístiques i lloar, a través seu, la natura des dels elements més primaris per generar amulets personals i propostes audiovisuals d'animació.

Per la seva banda, Agustín Ortiz Herrera ha convidat els alumnes de l'assignatura de visual i plàstica de l'Institut Santiago Sobrequés i Vidal a endinsar-se en un món màgic entre la biologia, la ciència-ficció i les arts. Han observat el món com si fos la primera vegada i han creat nous coneixements, desarrelats de prejudicis i, per tant, amb infinites possibilitats. Gènere, procedència, forma i veu són aquí agències fluides que transiten pel canvi, com la matèria del fang que observen sessió rere sessió per transformar la proposta en incursions audiovisuals i instal·latives.

Pel que fa a l'última experiència, Neus Frigola ha aportat una innovació al concepte del projecte educatiu acollint espais de suport a través de l'art en dos moments clau del dia a dia a l'Institut Carles Rahola: les estones de pati, en què un grup d'alumnes ha trobat un refugi artístic que connecta persones afins gràcies a l'art, i les sessions d'exploració creativa, amb un altre grup d'alumnes, de 2n d'ESO, amb una certa complexitat. Així, han aparegut un seguit de propostes ben diverses i prolífiques, una riquesa de materialitzacions de les exploracions que desborda tota la idea inicial: escultura, dibuix, pintura i fotografia, i fins i tot la voluntat de l'alumnat de compartir amb els visitants de l'exposició aquesta apertura a l'escolta dels materials a través d'una taula sensorial instal·lada a l'exposició.

Subscriu-te per seguir llegint