Joan Mateu s'endinsa en la ceràmica per trobar l'essència del Mar Mediterrani

Les Bernardes de Salt inaugura avui l'exposició Mar de Terra, Terra de Mar del saltenc Joan Mateu dedicada en ple al mar Mediterrani. Després de vint anys pintant el mar en totes les tècniques pictòriques possibles, fa dos anys que Mateu va adonar-se dels "límits de la pintura" i va decidir endinsar-se al món de la ceràmica per captar-ne l'essència a través de la solidesa del material. El resultat és un muntatge molt pensat de dues plantes format per peces pictòriques i ceràmiques que mostren el blau de les onades i que també representen elements que s'hi relacionen, com peixos, pinyes, vegetació o petxines. Per fer-ho, l'artista ha comptat amb l'ajuda del mestre ceramista de Quart Eloi Bonadona i amb la fotògrafa Andrea Esteva, que ha documentat tot el procés creatiu en fotografia i vídeo. La mostra, que ha estat comissariada per la curadora gironina Carmen Simon, s'inaugurarà avui a les 10.30 h i es podrà visitar fins al pròxim 31 de juliol.

Mateu ha assegurat que l'objectiu de l'exposició és "reinterpretar el Mediterrani" després de molts anys pintant-lo de manera hiperrealista. "Com que no aconseguia apropar-m'hi, anava buscant diferents tècniques i maneres de treballar", indica. Per això, va decidir provar per primer cop un "món oposat" com és la ceràmica: "encara és més impossible representar-ho, però d'alguna manera amb la ceràmica es pot solidificar essències que la pintura és incapaç de reproduir".

L'artista assegura que no havia tocat "mai" el fang, i que Bonadona, que ve d'una família amb set generacions dedicades a la ceràmica, va fer-lo de guia. "Després de dos anys, tinc la sensació que només he rascat la superfície del que es pot aconseguir", ha manifestat Mateu.

Des de dintre cap a fora

L'exposició es divideix en diversos espais expositius. A l'entrada, la primera sala està dedicada a la pintura, un suport que li serveix de "transició" de la resta de peces, que són ceràmiques. Aquesta primera part transforma en superfícies de memòria la representació d'un quadern de bitàcola, una carta nàutica i l'escala de Douglas. Més endins, la mostra ja dona pas a la ceràmica, amb representacions de peixos, estrelles de mar i altres objectes marítims que descansen sobre un terra de sorra. El recorregut al primer pis continua amb una mirada cap al litoral, amb elements que representen vegetació, roques i altres formes del paisatge. "L'experimentació amb el fang ha sigut molt intuïtiu, t'has de deixar portar assumint errors i riscos, i així és quan passen les coses interessants", comenta. D'aquesta manera, i sense un discurs ja fixat des de l'inici, l'artista va anar creant fins a formar tota una manera d'entendre el Mediterrani. El resultat, diu, "m'ha sorprès moltíssim, quan fas coses que no controles hi ha molts errors, però aquesta part del procés i el fet de no saber cap a on vas és l'al·licient".

Tot el procés ha estat documentat per la fotògrafa Andrea Esteva, que no s'ha perdut cap pas d'aquests dos anys d'estudi i feina.

Els paisatges que més l'han inspirat, segons indica, són els de la zona de Cap de Creus: "tot és més intens, la vegetació és més salvatge, és on tot s'expressa d'una manera més potent".

La comissària, Carmen Simon, assegura que aquesta exposició ha sigut un repte molt important per la gran quantitat de material que Mateu havia generat durant aquests anys, i també pel pas de l'artista a la ceràmica. "En Joan Mateu volia que la mostra tingués poc text, que no es posés en antecedents el públic d'una cosa com és el Mar, que tothom el coneix i tothom té el seu", sosté. Pel que fa a la mostra, subratlla que està "molt pensada", i que la ceràmica de Mateu és "molt intuïtiva i pictòrica".

Subscriu-te per seguir llegint