Rita Peré, directora del Festivalot: «Ara sembla normal, però al seu dia el Festivalot va ser una cosa revolucionària»

A una setmana vista d’una nova edició del Festivalot, quines sensacions tenen?

Estem en aquest projecte des de 2015 i, evidentment, tots evolucionem, no? Però a nivell personal i professional, la il·lusió de tenir el festival aquí a tocar, doncs és la mateixa que el primer cop. A nivell estructural, nosaltres som els mateixos, jo bàsicament, Els Amics de les Arts, i llavors un parell de persones que estan durant tot l’any. Som un equip petit i molt familiar. El festival ha crescut des dels nostres fills, perquè, per exemple, el meu gran té 12 anys.

Els darrers anys han rebut uns 30.000 visitants. Aquest és el sostre i, a partir d’aquí, el repte és mantenir-se?

Considerem que tenim un model d’èxit que no hem de canviar, que la base del festival, amb totes les seves branques, funciona. Això és tan els grans concerts que fem a l’Auditori que tenen molt d’èxit, que tenen gairebé totes les entrades exhaurides, com totes les activitats que fem més a nivell social, a nivell de cultura popular, que també enriqueixen molt el format. Aquest any ampliem una mica més el tema familiar amb un parell de xerrades. La primera, titulada Parlem de sexe a casa, amb Elena Crespí, i després acollirem la presentació del llibre Tam Tam, i vindrà Pilarín Bayés. La fórmula està ben consolidada i no ha de canviar. Ens vindrà molta gent, de Girona i de tot Catalunya.

Els Catarres, The Tyets, Els Atrapasomnis, Miki Núñez, Alfred García, Ginestà... tornen a reunir els millors grups del país.

A nosaltres ens agrada dir que el cartell del nostre festival podria ser el de qualsevol festival d’estiu de Catalunya. La música de casa nostra és la que fa de cap de cartell als festivals, i al nostre també. Llavors fem com un festival d’estiu per a petits i grans, per a famíles. El nostre cartell ben bé podria ser el del Canet Rock o el de qualsevol festival de gran format. I això és el que ens agrada aconseguir cada any.

Els artistes que actuen al Festivalot han de tenir alguna característica especial?

Una mica d’empatia familiar això sí, has de saber que quan et poses davant de més d’un miler de nens dins l’Auditori has de tenir una mica de mà esquerra, has de saber quin públic estàs tractant. No perquè sigui difícil, precisament crec que és un públic fàcil, és un públic que no porta problemes, que està sempre molt content, perquè ho viuen com una experiència, tan els grans com els petits. Quan veus els nens content, com a pare, com a mare, com a tutor que el portes al Festivalot, ets feliç. Tenim un públic molt agraït però has de tenir en compte els tempos, saber que no és un concert convencional, saber quin públic tens al davant... tot això és clau per a l’artista.

És un públic exigent?

En algunes coses sí, és a dir, amb els serveis i les comoditats que necessiten, i el tracte que reclamen, sí. Per a nosaltres això és molt important, donar un bon tracte. El que no t’agrada com a família, mai, és una mala rebuda, per tant, és important tractar molt bé a la gent i a les criatures. Que no hi hagi cap problema, que ningú s’irriti si alguna s’aixeca o es mou. Però també, com li deia, és un públic molt agraït.

El Festivalot ha contribuït a canviar la mirada de la música per a famílies?

Sí, jo crec hem canviat la mirada de les famílies de Girona, hem canviat una mica l’experiència d’anar a concerts amb nens i nenes. Els nostres fills i filles ja tenen al voltant de 12 anys i en tot aquest temps han anat creixent i han pogut veure grans grups al festival. En el seu moment va ser una cosa molt revolucionària. Ara sembla normal, perquè fa temps que ho coneixem, anar a un concert amb criatures a les dotze del migdia, però quan vam començar el 2015 no ho era. Cada any hi ha famílies noves que ens descobreixen, i hi ha nens que van creixent i d’altres que s’incorporen al Festivalot. Anar a concerts en família és una activitat molt gratificant, una cosa extraordinària.

Els agradaria fidelitzar aquests nens que han crescut amb el Festivalot i que ara són a prop d’entrar a l’adolescència?

A veure, a mi m’encantaria, és el nostre somni, poder fer un festival per a joves. És una idea que ens hem plantejat diverses vegades perquè aquesta mainada d’onze o dotze anys potser entre nadons i cotxets se senten massa grans. I encara són nens, amb una edat que no els pots deixar a qualsevol lloc i han de tenir un ambient controlat. Llavors, el nostre somni seria ampliar-ho, però la fórmula del Festivalot funciona i no hem trobat la manera. També aquí entraria un tema pressupostari, si s’hagués de fer més dies, ampliant les actuacions.

Girona li dona prou valor al Festivalot?

Per una banda sí, perquè sempre se’ns rep molt bé, se’ns posen facilitats, però després hi ha un tema de valorar la cultura com a estructura de ciutat, no com a complement. De fer aquesta aposta de tenir cura de tot allò que tens consolidat i treballar-ho com a estructura de ciutat, i com a coses imprescindibles per desenvolupar. En el nostre cas tenim una vessant també social, de xarxa amb escoles, abarquem molts sector, així com nosaltres, altres festivals i altres formats de ciutat que funcionen molt bé. Ens han vingut a buscar d’altres ciutats, però nosaltres estem bé a Girona i som d’aquí. Aquest any nosaltres tenim només mig Palau de Fires disponible perquè circumstancialment la ciutat també acull altres activitats i altres projectes de gran envergadura.

Subscriu-te per seguir llegint