El Festivalot torna a convertir Girona en una gran festa familiar: "Tot està pensat perquè els nens s’ho passin bé"

El Festivalot ha tornat a convertir Girona en una festa pensada per a gaudir en família. L’onzena edició de l'esdeveniment ha omplert aquest dissabte al matí l’entorn de l’Auditori, el Palau de Fires i la Devesa d’un ambient marcadament familiar, amb nens que corrien entre activitats, pares que aprofitaven l'ombra per descansar i una programació que torna a combinar concerts, tallers i propostes per a totes les edats.

El festival s'ha convertit en una cita que moltes famílies ja han incorporat al seu calendari. Alguns hi han arribat enguany per primera vegada, recomanats per amics, i d’altres han repetit després d’haver-hi vingut en edicions anteriors. "Tot està pensat perquè els nens s’ho passin bé", ha explicat Marta Costa, mare d’una nena de 7 anys i un nen de 4, mentre esperava que els seus fills acabessin un taller per pintar làmines.Cap al migdia feia una estona que eren al recinte i, per a ella, la millor prova que la proposta funciona és que «en cap moment» havien sentit que els nens es queixessin perquè estaven avorrits, i «això ja és una bona notícia», va comentar mentre reia.

De la primera edició del Festivalot fins ara ja han passat onze anys. I en aquell moment va ser una cosa revolucionària, tal i com reivindicava la seva directora, Rita Peré, en una entrevista en aquest diari diumenge passat. Dels primers que s'hi van apuntar van ser Els Catarres. Era el 2015 i en plena efervescència ells mateixos admetien que se'ls feia estrany allò d'actuar al Teatre Municipal abans de l'hora de dinar per a un públic infantil i familiar. Onze anys més tard, i amb nombroses visites pel mig, els d'Aiguafreda han tornat al Festivalot amb una doble actuació que ha servit per repassar els seus temes més populars. A més, en una cançó, Tokyo, del disc Postals, han estat acompanyats per alumnes de Primària de l'escola La Farga de Salt. El Festivalot també és això, acostar músics i cultura als centres.

Durant poc menys d'una hora el concert ha inclòs peces com Cremem la nit, Invencibles, Vull estar amb tu o No és Miami, amb temps també per a la rabiosa actualitat de l'acabada d'estrenar Diumenge sense drama. El concert ha acabat amb el públic dret i dos hits d'aquells que no fallen: Jennifer i Rock'nRoll.

Els altres grans protagonistes del dia a l'Auditori han estat Alfred García i Miki Núñez, companys en temporades passades a Eufòria de TV3, un com a jurat i l'altre de copresentador. García ha protagonitzat dos concerts minimalistes de molta intensitat a la sala de Cambra, amb la gent ben a prop. En dues peces ha tingut la companyia del Cor Geriona juvenil i fins i tot ha estrenat en primícia cançó de l'estiu, Vine'm a buscar. "Si l'heu gravada no passa res, però no la pengeu", va demanar, per no trencar la sorpresa del gran públic.

Va repassar temes del seu darrer treball T'estimo és te quiero combinats amb temes d'altres àlbums, donant mostra de gran veu i habilitat instrumental (guitarra, harmònica, trombó). Ha sonat Crema la nit, cantada al seu dia amb Txarango, i temes com Els teus ulls i Rumba catalana, també en dues sessions. Miki Núñez també ha cantat en dues ocasions en el festival, acompanyat del Cor Geriona Infantil.

La música, però, no ha estat l’únic reclam. Al llarg del matí, les famílies també han pogut participar en activitats com el taller de castellers amb els Marrecs de Salt o la proposta "Fes la teva bicibossa", vinculada a la mobilitat sostenible amb Vies Verdes. Un altre exemple, amb les entrades merescudament exhaurides en les tres sessions, ha estat "Núvols amb nadons" (firmada per la companyia La Petita Malumaluga) que ha omplert de màgia la sala d’assaig de l’Auditori de Girona amb un espectacle participatiu per al públic més petit que, en molts altres festivals i programacions, sovint queda descuidat: els infants d’entre 0 i 3 anys. Amb una posada en escena que convidava a entrar-hi de ple, l’espectacle ha posat veu i textura amb una gran dosi d’estètica als sons de la natura, des dels branquillons empesos per la força del vent al "xim xim" de la pluja, maridant la percussió en directe i el jazz amb la narració, en veu en off, d’un conte que posava paraules a les melodies que els infants anaven captant. Un viatge sensorial i sonor d’un núvol "petit com un didal" que es fa gran i acaba descarregant pluja feta de confeti. Un cant a la vida i a cuidar la Terra amb la mateixa tendresa amb la que tenim cura dels més petits.

Entre concerts i tallers, Jordi Amat ha trobat un moment per seure i menjar un gelat amb la seva filla. "Nosaltres aprofitem el Festivalot com una escapada familiar, per compartir tot un dia plegats", ha afirmat. Amb una nena de 6 anys, la previsió és passar-hi bona part de dissabte. "Hi passarem gairebé tot el dia", ha afegit, satisfet també per l’ambient: "Veus moltes famílies i es crea un ambient molt agradable".

Aquest ambient és, precisament, un dels elements que més han valorat alguns dels assistents. Sònia Vidal, mare de dos nens de 6 i 9 anys, subratlla que els seus fills "tenien moltes ganes de venirun any més". "El que més m’agrada és veure que hi ha activitats per a totes les edats", ha explicat. També destaca que l’espai permet als nens moure’s amb llibertat. "Està bé perquè poden córrer i jugar", ha dit.

Per a Laura López, mare d’una nena de 4 anys, és la primera vegada al Festivalot. Hi ha arribat per recomanació d’uns amics i la primera impressió ha estat positiva. "És un dia diferent", resumeix. Més enllà dels concerts o els tallers concrets, destaca sobretot el clima que s’hi respira. "Hi ha una energia molt especial. Veus moltes famílies i tothom sembla venir amb ganes de passar-ho bé", ha remarcat.

El festival continuarà aquest diumenge amb més activitats i concerts, entre tallers familiars i actuacions com les de Ginestà i The Tyets. Per a molts assistents, però, el balanç del dissabte ja queda clar abans d’acabar la jornada. "Marxarem cansats, segur", admet Marta Costa, després d’un matí que ha deixat clar que, al Festivalot, el cansament també és una manera de mesurar que el dia ha valgut la pena.

Subscriu-te per seguir llegint