Arriben les bandes homenatge a Girona: Bon Jovi, La Oreja de Van Gogh, Guns N'Roses i més

Hi va haver un temps en què les bandes tribut eren una raresa. Avui omplen sales, recorren el país i atreuen diverses generacions. A Girona, el fenomen tindrà una concentració poc habitual aquest estiu. El 13 de juny actuaran a La Mirona Band Jovi, homenatge a Bon Jovi. El 20 de juny serà el torn de La Reina del Pop, tribut a La Oreja de Van Gogh, que també serà aquests dies per altres escenaris de la Costa Brava. El 27 de juny arribarà Night Train to Paradise, dedicat a Guns N’ Roses. I el 18 de juliol serà el torn de Dulce Castigo, banda homenatge a Los Suaves.

Darrere de cada projecte hi ha alguna cosa més que una reproducció musical. Hi ha admiració, memòria i una necessitat compartida de mantenir vives cançons que van marcar una generació. Kutxo (Bilbao, 1980), cantant de Band Jovi, arribarà a Girona el 13 de juny amb una formació que ha aconseguit reconeixement per la seva fidelitat musical i escènica al grup americà. Durant dues hores repassen clàssics com Livin’ on a Prayer o It’s My Life, a més de bona part dels èxits acumulats per Bon Jovi durant més de tres dècades.

La relació de Kutxo amb la banda va començar molt abans dels escenaris. “Sempre he estat molt fan de Bon Jovi, des que era nen. Jo ho portava molt endins”, recorda. Durant anys va actuar en hotels i bars amb la seva germana, fins que una conversa improvisada durant les festes de Bilbao va canviar el rumb de tot. “Estàvem en un bar prenent cubates i parlant de música. El que avui és el nostre guitarrista em va dir que si algun dia deixava el seu grup muntaria un tribut a Bon Jovi. A mi els tributs mai m’havien fet gaire gràcia, però sent Bon Jovi...”

Aquella idea nascuda entre amics va tirar endavant contra tot pronòstic. “Vam tocar tres cançons junts en un concert acústic i aquella mateixa nit vam decidir muntar la banda. L’endemà ja teníem el grup format. Era una d’aquelles idees de matinada que normalment desapareixen a l’alba, però aquesta va continuar”.

Kutxo observa que el fenomen no deixa de créixer. “Quan jo era jove gairebé no existien bandes tribut. Ara qualsevol grup important en té diverses. Amb Band Jovi recorrem tota Espanya i l’interès continua augmentant”. A parer seu, el rock melòdic dels vuitanta i noranta encara té molt recorregut: “era una música molt treballada i molta gent encara vol escoltar-la”.

Dulce castigo

Si Bon Jovi representa l’èpica dels grans estadis, Dulce Castigo reivindica el llegat de carrer i emocional de Los Suaves. El grup actuarà el 18 de juliol a La Mirona. El seu portaveu i cantant, Santi Platas (Vizcaya, 1978), explica que tot va començar gairebé per casualitat fa una dècada. “Ens van convidar a tocar al bar d’un amic. Les cançons de Los Suaves ens encantaven i vam decidir preparar-ne unes quantes. Vam tocar aquella nit i, sense pensar-hi massa, va començar una aventura que ens ha portat a tocar a tot arreu i fer quilòmetres de carretera”.

Platas rebutja qualsevol càlcul previ. “No vam planejar muntar una banda tribut. Va anar sorgint i cada cop ens trucaven de més llocs”. Per a ell, l’èxit té una explicació senzilla: hi ha una necessitat de tornar a escoltar aquestes cançons en directe. “Són temes que ja no es fan. No es tornaran a escriure cançons així i a nosaltres ens fa molta il·lusió tocar-les. A la gent també li fa il·lusió escoltar-les”.

En temps de plataformes digitals i accés immediat a qualsevol catàleg musical, la vigència de les composicions pot semblar sorprenent. Santi no ho veu així. “Jo continuo escoltant Los Suaves a casa. Probablement soc el més estrany de tots”, bromeja. “La música que t’agrada quan ets jove es queda amb tu per sempre”.

Potser l’explicació també és en el contrast que defineix el grup gallec. “La vida és trista”, resumeix Santi. “I el curiós és que, tot i que les seves cançons són tristes, els seus concerts sempre acaben sent una festa”.

La Reina del Pop

Si Los Suaves apel·len a la nostàlgia rockera, La Reina del Pop connecta amb un altre tipus de memòria col·lectiva. La banda homenatge a La Oreja de Van Gogh tornarà a la província el 20 de juny i continuarà amb diverses actuacions per la Costa Brava durant l’estiu.

A la veu hi ha la gironina Cel Chamorro (Girona, 1986), cantant nascuda a la capital i establerta des de fa anys al Maresme. “A Girona hi vam ser pràcticament en les mateixes dates l’any passat”, recorda. “I aquest estiu tornarem també a Castell d’Aro, Sils i Cassà de la Selva”.

Chamorro atribueix la força de les cançons de La Oreja de Van Gogh a la petjada emocional que van deixar en tota una generació. “Eren lletres i melodies molt enganxoses. Les escoltàvem mentre creixíem i mentre ens passaven coses importants a la vida. Es van quedar en un raconet del cor”. Sobre l’escenari, assegura, es connecta amb aquesta emoció. “Moltes vegades veiem persones plorant. Altres, saltant i cantant a ple pulmó”.

La sorpresa més gran ha estat descobrir la diversitat del públic. “Pensàvem que vindria gent de la nostra edat, però als festivals trobem nens petits, adolescents, persones grans... de tot. Hi ha joves que saben cançons de totes les èpoques i nens cantant La playa o Rosas a primera fila. És molt bonic”.

Per a Chamorro, a més, cada concert a Girona té una dimensió personal. “Jo vaig néixer a Girona ciutat. Hi vaig viure fins a l’adolescència i després em vaig mudar per estudis. Tant de bo algun dia hi pugui tornar. Els concerts em permeten tornar-hi”.

L’energia dels Guns

El recorregut per les bandes homenatge d’aquest estiu culmina amb Night Train to Paradise, tribut a Guns N’ Roses, que actuarà el 27 de juny a La Mirona. El seu portaveu, Iván Muñoz (Terrassa, 1973), bateria, no amaga la devoció pel grup de Los Ángeles. “És la banda amb la qual va créixer una generació. És la banda que ens agradava de joves i la que encara ens agrada”.

Per a ell, reproduir el so no té importància. “Tots som músics amb experiència i tocar les cançons no és el més complicat. El difícil és transmetre l’esperit”. Aquí rau, segons explica, el veritable repte. “La gent vol tornar a sentir aquella energia. Moltes vegades acabem un concert i ens diuen que semblava que eren a Los Ángeles a principis dels noranta”.

L’estètica també forma part de l’homenatge. “La imatge, l’actitud i l’energia són fonamentals. El ritme de vida potser ja no és el mateix”, diu entre rialles, “però sobre l’escenari intentem que ho sembli”.

Lluny de ser una música reservada a qui va viure aquella època, Iván assegura que els concerts reuneixen cada cop més joves. “Hi venen famílies senceres. Hi ha nois que apareixen amb samarretes de Guns N’ Roses. Quan el nostre cantant en veu un, sovint el fa pujar a l’escenari per demostrar que encara queda esperança en la raça humana”.

El grup actuarà per primera vegada a La Mirona i ja prepara un any especial. “L’any vinent fa quaranta anys del disc més important de la banda (Appetite for Destruction) i segurament farem alguna cosa especial”.

Les quatre històries són diferents, però totes desemboquen en el mateix lloc: la necessitat de tornar a escoltar cançons que formen part de la memòria sentimental de milers de persones. En una època marcada per la immediatesa i el consum digital, els tributs han trobat un espai propi. No intenten substituir els originals. El que ofereixen és una altra cosa: la possibilitat de tornar, encara que sigui durant un parell d’hores, a una part de la vida que continua sonant igual que llavors.

AGENDA DE CONCERTS – BANDES TRIBUT A GIRONA

13 de juny

• Band Jovi (tributo Bon Jovi) — La Mirona (Girona)

20 de juny

• La Reina del Pop (tributo a La Oreja de Van Gogh) — Costa Brava / La Mirona (Girona)

27 de juny

• Night Train to Paradise (tribut a Guns N’ Roses) — La Mirona (Girona)

18 de juliol

• Dulce Castigo (tribut a Los Suaves) — La Mirona (Girona)

Subscriu-te per seguir llegint