Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’Ombra de Joan Crous reinterpreta la destrucció de Gernika al Monestir de Banyoles

L’obra, feta de materials fossilitzats amb vidre, és un crit d’alerta contra el feixisme i arriba a la ciutat després d’estar exposada a la Basílica de Sant Petronio de Bolonya

La instal·lació del banyolí Joan Crous al Monestir de Banyoles.

La instal·lació del banyolí Joan Crous al Monestir de Banyoles. / Pere Duran / Nord Media

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Banyoles

La nau central del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, mostra des d’ahir l’obra L’Ombra – La città degli Uomini, de l’artista banyolí establert a Bolonya Joan Crous. Una instal·lació sòbria, de grans dimensions i amb un fort impacte visual que volgudament, s’ha contraposat amb el retaule de Santa Maria de l’Escala pintada per Joan Antigó el segle XIII. La peça, construïda amb el mètode personal del mateix Crous anomena embolcall, i que consisteix a fossilitzar elements quotidians de rebuig recoberts de fragments de vidre, sorra i cendra creant una superfície en relleu que combina formes i colors que no deixen indiferent a ningú. Formada per 720 rajoles translúcides i amb una il·luminació projectada, l’Ombra estableix un diàleg amb la memòria del Gernika de Picasso deixant entreveure elements icònics de l’obra del pintor malagueny i que planteja al visitant una reflexió sobre la fragilitat humana i les formes de violència que també es viuen en l’actualitat.

Joan Crous, que ha dedicat cinc anys a crear aquesta obra, explica que ha concebut l’Ombra després de constatar l’auge del feixisme amb la proliferació de partits d’ultradreta arreu del món, en especial a Europa i també a l’Estat Espanyol. Crous sosté que l’Ombra representa l’ombra del feixisme modern, que sota l’aparença de moviments populars, s’infiltra cada cop més en el si de la societat. Per Crous, també hi ha jugat un paper molt important les guerres iniciades els darrers anys com la d’Ucraïna o la de Gaza que, segons ell, es fan amb l’objectiu d’aniquilar completament cultures i societats.

El muntatge de la instal·lació.

El muntatge de la instal·lació de Joan Crous. / Pere Duran / Nord Media

Joan Crous va néixer a Banyoles l’any 1962 i després d’estudiar Història de l’Art i Arqueologia, el 1992 va anar a Bolonya per fer el doctorat i s’hi va quedar. Crous és el fundador de la Cooperativa Social Eta Beta amb més de 60 persones que hi treballen en sectors com ara jardineria, tallers, artesania o restauració entre d’altres i que està reconeguda com una de les més importants de Bolonya.

Aquesta instal·lació arriba a Banyoles procedent d’Itàlia on s’ha exposat durant tres mesos a la Basílica de San Petronio, a la Piazza Maggiore de Bolonya i que ha representat la primera obra laica exposada en aquest espai que és la segona basílica més gran del món després de Sant Pere del Vaticà. Per altre banda, l’artista banyolina Sara Costa i Oliver, realitzarà en paral·lel aquest cap de setmana una acció sonora amb la interpretació lliure d’un fragment d’El Lamento de la Nimfa de Monteverdi establint una connexió amb l’obra des de la mirada d’una artista jove. Durant les pròximes setmanes s’han programat un seguit d’activitats paral·leles amb la participació d’Antonio Monegal, Mercè Ibarz, Jordi Garcia, Miquel Berta, Sara Costa i el grup operístic banyolí Cor de Teatre. La instal·lació és una iniciativa impulsada per la Fundació Lluís Coromina, l’associació cultural La Bombonera, l’Ajuntament de Banyoles i la Diputació de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents