Un recorregut de vint segles de monedes a Catalunya a la Fundació Mascort de Torroella

La Fundació Mascort presenta una exposició que recorre més de vint segles d'història de Catalunya a través de les monedes que van circular pel seu territori: des de les emissions gregues d'Emporion, amb el seu emblemàtic pegàs, fins al prestigiós croat de la Corona d'Aragó. Amb el nom Del pegàs al croat, l'exposició a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí fa un recorregut al llarg del temps, on es fan presents diferents pobles i cultures (grecs, ibers, romans, visigots, musulmans i carolingis) que van haver d'encunyar moneda en aquest territori, deixant una empremta material que permet comprendre les transformacions de cada període.

Les col·leccions del fundador i president de la Fundació Mascort, Ramon Mascort Amigó, i del seu fill, Ramon Mascort Brugarolas, que ens van deixar l'any passat, constitueixen el punt de partida de l'exposició. Però el discurs expositiu també ha estat possible gràcies a la generositat de col·leccionistes privats i a la col·laboració de fons públics, com el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, amb el Llegat Joan Vilaret.

L'exposició reuneix per primera vegada peces d'una raresa i qualitat excepcionals que fan d'aquesta mostra una ocasió única per contemplar alguns dels testimonis més extraordinaris de la història monetària catalana. Les primeres emissions gregues d'Emporion i Rhode —les actuals Empúries i Roses—, datades als segles V i IV aC, dialoguen amb els croats medievals dels comtes-reis i amb les emissions de la Guerra dels Segadors, quan Catalunya va haver de bastir un sistema monetari propi en moments de convulsió política. 

Dracmes, denaris i diners

Entre les peces més singulars que inclou la mostra destaquen, a més d’una àmplia representació de monedes d’Emporion i Rhode; la primera moneda fabricada amb seguretat a Barcelona; diversos trients visigots i dirhams de les taifes musulmanes catalanes; diners dels comtats catalans, entre els quals destaquen els que duen el nom de dues comtesses; una àmplia representació de croats de la Corona d'Aragó i monedes de la dinastia dels Àustria, així com la primera moneda amb la llegenda gravada exclusivament en català. I com a tancament de l’exposició, un epíleg sorprenent: una mostra de peces de 8 rals encunyades a les seques americanes, amb la plata de les mines de Potosí i Mèxic principalment, que van esdevenir durant més de tres segles el que podríem anomenar "la primera moneda global", que va circular com a principal moneda d’intercanvi pels cinc continents.

L'exposició ha estat comissariada per Salvador Plantalech i Colomer (Olot, 1972), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en història antiga i arqueologia, i Màster per la Universitat de Girona. És membre de la junta de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (SCEN) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), on exerceix el càrrec de tresorer i en la qual dirigeix la col·lecció Paramonetària Catalana. Com a investigador, és coautor del llibre La Moneda de la Garrotxa, mil anys d'història (segles X-XX) (2023) i ha publicat articles en diferents revistes especialitzades, a més d'impartir conferències a la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i diverses institucions culturals. Actualment prepara un nou volum centrat en la moneda de la Cerdanya i el Ripollès.

L'exposició es podrà visitar fins al 12 d'octubre de 2026 a la Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí. L'entrada és gratuïta.

Subscriu-te per seguir llegint