Edu Sívori: «Soc només un poeta que pren el pols de la ciutat»

Quan Edu Sívori va arribar a Girona a començaments dels anys 2000, portava dues maletes, menys de 200 euros a la butxaca i una trajectòria poètica reconeguda a l’Argentina. Havia decidit abandonar Buenos Aires en els mesos previs al "corralito", deixant enrere una escena cultural en la qual havia estat apadrinat per figures com Juan Gelman i Juana Bignozzi. El que va trobar a l’altra banda de l’Atlàntic va ser una Girona silenciosa, ordenada i, segons recorda, "massa tranquil·la".

"En aquell moment Girona era molt avorrida. Era una ciutat molt neta, però hi passaven poques coses. De tan avorrit que estava, vaig inventar trobades en bars amb amics per fer recitals de poesia", recorda el poeta.

D'aquesta necessitat van néixer iniciatives com la Cavalcada de Poesia, que durant molts anys va reunir escriptors, músics i artistes a diferents espais de la ciutat. El que va començar com una resposta al desarrelament es va acabar convertint en una manera d'arrelar-se a la ciutat.

Vint-i-cinc anys després d’aquella arribada, l’editorial independent El Veïnat publica Insívori: 25 anys entre el llamp i el tro, una antologia que recorre un quart de segle d’escriptura i que serà presentada el pròxim 26 de juny al Centre Cívic Barri Vell de Girona. El volum reuneix poemes seleccionats per un grup d’amics i col·laboradors propers que van decidir retre homenatge a una trajectòria singular, construïda entre les dues ribes.

De Buenos Aires a Girona

"Potser hauria estat un poeta més reconegut si m’hagués quedat a l’Argentina", admet Sívori. "Però no suportava tot el que estava passant en els mesos previs a la gran crisi i vaig decidir marxar."

La ciutat que el va rebre no va trigar a convertir-se en escenari de la seva pròpia obra. "Necessitava fer aquí el mateix que feia a l’Argentina. Allà escrivia a Página/12, a La Maga. Necessitava continuar generant espais de trobada. I Girona m’ho va permetre."

Molt abans d’instal·lar-se a Catalunya, Sívori ja formava part d’una generació marcada per la recuperació democràtica a l’Argentina. Als anys vuitanta va impulsar la revista Epitafio, una publicació independent que va reunir escriptors i artistes sorgits després de la dictadura.

"Em sento més proper als poetes militants dels anys setanta que a qualsevol altra generació", afirma. "Amb Epitafio vam reunir molta gent que necessitava expressar-se i vam acabar treballant amb els artistes vinculats a les Mares de la Plaça de Maig."

Ja a Girona, Sívori s’ha convertit en una figura habitual de la vida cultural. Tanmateix, rebutja l’etiqueta d’"agitador cultural". "Soc només un poeta que pren el pols de la ciutat", respon. "Passo moltes hores parlant amb la gent. Escolto." Una actitud que atribueix a la seva formació en psicologia social i a la seva feina amb persones vulnerables.

Entre el llamp i el tro

"Sempre m’ha fascinat aquell moment entre el llamp i el tro. L’anunci d’alguna cosa que està a punt d’arribar. Aquest instant breu d’expectativa." La imatge funciona també com una metàfora de la seva pròpia escriptura. "El que més m’interessa és la capacitat d’admiració. Mai no l’he perduda. El naixement d’una flor, una petita nevada, qualsevol detall de la natura em pot retornar les ganes de continuar creient en el món quan tot convida al contrari."

La idea de reunir la seva obra en una antologia va sorgir de manera inesperada. L’impulsor va ser Álvaro Ruiz, metge psiquiatre i amic personal del poeta. "Ell es va adonar que vint-i-cinc anys a Girona eren una cosa important. Aleshores va començar a impulsar la idea juntament amb l’editor gironí Oriol Tuca i altres amics." La selecció dels textos es va acabar convertint en una revisió involuntària de tota una vida.

"El que canvia és el context", reflexiona. "Les idees fonamentals continuen sent pràcticament les mateixes. Intento respectar les maneres de pensar de les noves generacions i aprendre’n, però continuo creient en moltes de les coses en què creia quan era jove", afirma el poeta.

Títol: Insívori, 25 anys entre el llamp i el tro.

Autor: Edu Sívori

Editorial: El Veïnat.

Subscriu-te per seguir llegint