El còmic il·ustrat per una gironina que posa veu als joves amb ansietat

"Vaig veure la por a no ser acceptada en una societat que diu que podem ser nosaltres mateixos, però després, si no encaixem, ens titlla de rars, inadequats...". Així comença l'escriptora Àurea Muñoz el seu còmic Respira, una història que ensenya a reconèixer l'ansietat, què és i què senten els que la pateixen, i que ha estat il·lustrat per la gironina Judith Crehuet (1998). La novel·la gràfica, publicada per Planeta el juny passat, visibilitza l'ansietat en tota la seva amplitud i trasllada als joves que s'identifiquin amb la protagonista i el missatge que "no estan sols".

Aquest còmic és la segona obra de Judit Crehuet, que ja va il·lustrar No me cuentes cuentos amb guió de Sandra Sabatés i publicada per Planeta. Per a Creuhet, la clau de l'obra consisteix a ajudar la gent que no té ansietat a entendre millor aquest sentiment paralitzant i admet que a ella, amiga de Muñoz des de l'institut, li va costar comprendre l'abast dels trastorns mentals i físics que comportava.

Muñoz comenta que per construir la història es va basar en la seva pròpia experiència: "soc una persona introvertida, que va patir ansietat; el personatge de la Lis està creat a partir de les meves sensacions, però també de coses que llegeixes i escoltes. La percepció de no encaixar està molt estesa, més en un món amb soroll constant a les xarxes". Muñoz, que és professora de Secundària, diu que aprèn dels seus alumnes a entendre les dinàmiques adolescents i afirma que molta gent "no està còmoda en un món on el que mana és l'exposició constant". I és que, diu l'autora, les persones introvertides necessiten calma, però el món actual no la proporciona i ella necessitava canalitzar aquest sentiment. "Crec que actualment molts joves fan el que toca, no el que volen", i aquesta manera de comportar-se està molt estesa.

Escriptora i dibuixant van estar any i mig desenvolupant la novel·la. Per al color, Creuhet recorre a diferents tonalitats de blau "per la metàfora que hi ha al llarg de la història amb el mar i l'ofegament". Quan la protagonista està pitjor, Creuhet utilitza tons foscos i apagats i ombres per expressar com se sent la Lis: "atrapada i claustrofòbica". Segons avança el còmic, Creuhet afegeix colors més alegres, tot i que no acaben de ser brillants. I en l'epíleg, quan la protagonista fa les paus amb l'entorn i aprèn a nedar, la coloració esdevé blau clar i blanc "que donen un to pacífic i tranquil".

La relació amb la mare

Les dues autores ressalten en la novel·la gràfica la relació amb la mare, que esdevé un pilar segur. Creuhet coincideix en què és molt humà acudir a la mare, com fa la Lis, quan està espantada: "és una necessitat gairebé biològica de dir 'mama'". Reconeix Muñoz que, en aquest aspecte, el còmic és totalment autobiogràfic: "la meva mare és el meu confort absolut". L'escriptora, que mai no es va imaginar dedicar-se al món del còmic, admet que el resultat de l'obra li produeix "sensacions fantàstiques" i comenta que alguns dels seus alumnes han llegit la historieta. I n'hi va haver qui s'ha identificat amb la protagonista i li ha donat les gràcies per fer el còmic. Un adolescent li va comentar que, mentre llegia la història, s'anava adonant que havia de "canviar de perspectiva".

Guionista i il·lustradora consideren que es tracta d'un còmic costumista, introspectiu i sentimental, i afirmen que no serà l'últim perquè tenen bona connexió per treballar juntes. Sobre la portada, Creuhet va arribar a fer 13 esbossos i revela que és la part que més la inquieta: "És el primer que es veu del llibre, el que et decideix a agafar-lo o no de l'estanteria". I sobre la finalment triada, valora que expressa molt bé el sentiment de la Lis: "una jove a l'aigua, amb l'esquena trencada. És un moment d'explosió, molt dolorós, però el que marca l'inici de començar a millorar".

Subscriu-te per seguir llegint