Commoció a Oviedo per la mort després d’una caiguda al bany de l’exconcursant de 'La Voz' Oriol López

Profunda commoció a Oviedo després de conèixer-se la mort del músic Oriol López. El jove, de 26 anys i que treballava com a conserge en una escola, va ser trobat sense vida al bany del seu habitatge del carrer González Besada pel seu propi pare. Un cop al cap, bé per una caiguda fortuïta o per una indisposició, segons l’autòpsia, va arrencar d’aquest món un noi que "allà on anava conqueria la gent", com van explicar afligits ahir alguns dels seus pròxims després de participar en el seu funeral i enterrament.

El fatal desenllaç va sacsejar tot el seu entorn. El seu caràcter proper, la seva passió per la música i la seva capacitat per connectar amb qui l’envoltava van fer que la seva pèrdua es visqués com un cop col·lectiu. El comiat va reunir nombroses persones en una mostra d’afecte poques vegades vista. Familiars, amics, antics companys i veïns van voler acompanyar els seus pares, José Antonio López Álvarez i Raquel Rubio Menéndez, en un dels moments més difícils de les seves vides.

Molts van conèixer Oriol el 2022 gràcies a la seva participació a 'La Voz'. Durant les audicions a cegues va interpretar amb la seva guitarra 'Asignatura pendiente', de Ricardo Arjona. Tot i que cap dels coaches va prémer el botó, la seva actuació va deixar una empremta especial. Luis Fonsi va arribar a reconèixer que el que s’havia viscut sobre l’escenari havia estat "molt especial". Més enllà de la música, aquella aparició televisiva va permetre conèixer una història de superació. Oriol va relatar com els seus pares van canviar de vida per ajudar-lo a superar una etapa d’assetjament escolar. Davant les càmeres va presentar el seu pare com el seu millor amic, reflectint el fort vincle que mantenien.

Després del funeral, José Antonio recordava el seu fill com un jove "amable, somrient i amb ganes de viure". Va destacar la seva energia i capacitat per desenvolupar-se en diferents facetes. Ajudava al seu taller de González Besada, així com a l’empresa familiar de compravenda de vehicles, havia treballat com a tatuador i mai va deixar de banda la seva vocació artística. La música va ser sempre la seva gran passió. Des de petit va mostrar interès pels grans noms del rock i el pop, des de Led Zeppelin, Paul McCartney i Mike Oldfield fins a Antonio Vega, Los Secretos, Rosendo o Dani Martín. A més d’interpretar cançons, componia els seus propis temes, convertint les seves experiències personals en lletres i melodies.

Entre els qui millor el van conèixer hi ha Ramsés García, director d’una escola on Oriol va ser conserge diversos anys. La relació entre tots dos va transcendir les aules i es va convertir en una amistat marcada per llargues converses, l’humor compartit i la música. "Era natural, autèntic i transparent. Oriol era pura ànima, igual que la seva música", recordava emocionat. Segons explica, mantenien contacte freqüent fins i tot després que el jove abandonés el centre. Compartien cançons, anècdotes i moments que avui prenen un significat especial.

Un dels instants més emotius del comiat va arribar quan García va interpretar amb la trompeta la peça 'El Silencio'. El director va explicar que anys enrere Oriol li havia confessat com l’emocionava aquella melodia. Per això va decidir retre-li homenatge d’aquella manera. "Ell no podia viure sense música i havíem de donar-li música en el seu adeu", va assenyalar visiblement afectat. La interpretació va commoure els assistents i es va convertir en un dels símbols de la cerimònia.

Era habitual veure’l col·laborant en activitats musicals, compartint acords amb professors i alumnes, sempre disposat a aportar alegria. Precisament d’aquesta relació sorgeix una de les històries que més emoció ha despertat després de la seva mort. Quan Ramsés García va assumir la direcció de l’escola, va demanar a Oriol que decorés una carpeta. El jove va dibuixar una oreneta i va escriure el títol d’una de les seves cançons: 'Y si miramos al cielo'. En retrobar-se aquests dies amb aquella carpeta i tornar a escoltar el tema, el director va trobar un missatge que avui adquireix un significat especial. 'Si miras al cielo, estoy aquí', diu la cançó amb la qual García va esclatar a plorar en tornar-la a escoltar aquest dimecres. Perquè el seu record romangui viu, l’escola crearà un mural en el seu honor. "Serà un homenatge permanent a un jove que va deixar una empremta profunda entre els qui van tenir la sort de conèixer-lo", apunta el director.

Oviedo ha acomiadat Oriol López amb dolor, però també amb agraïment. Se’n va el músic, l’artista i l’amic; roman, tanmateix, el record d’un jove que va fer de la sensibilitat, la proximitat i la música una manera de viure. I mentre les seves cançons continuïn sonant, la seva presència continuarà acompanyant els qui avui alcen la vista cap al cel.