Quan la fil·loxera va fer esclatar el món rural català

Cap al 1875, uns quants anys abans que la fil·loxera travessés la frontera francesa, les elits agràries catalanes intuïen l’amenaça. A Barcelona es debatia com impedir l’arribada de l’insecte que estava devastant les vinyes franceses. La solució semblava extrema: crear un cordó sanitari als Pirineus Orientals i arrencar les vinyes de l’Alt Empordà per aturar-ne l’avenç. Però els viticultors s’hi van negar. Ningú estava disposat a destruir uns ceps que, en plena crisi francesa, proporcionaven beneficis extraordinaris.

La història d’aquell fracàs preventiu i de les profundes transformacions que el van seguir és l’eix de La plaga de la fil·loxera, el llibre de l’historiador Llorenç Ferrer (Bages, 1957) que acaba de publicar l'editorial Rosa dels Vents. Especialista en història agrària i de la viticultura catalana, Ferrer reconstrueix com l’arribada de l’insecte va arrasar les vinyes i va provocar l’ensorrament d’un sistema econòmic i social que havia definit bona part del camp català durant generacions.

El 4 de setembre de 1879 la fil·loxera va ser detectada en vinyes properes al monestir de Sant Quirze de Colera, a Rabós (Girona). En pocs anys arribaria al Baix Empordà, per penetrar a la província de Barcelona per Tordera. “La fil·loxera és un insecte que mata els ceps”, explica l’autor. “Però això té una sèrie de repercussions molt greus. Hi havia unes estructures agràries que es veuen profundament col·lapsades”.

Una de les més afectades va ser la rabassa morta, el contracte que articulava bona part de la viticultura catalana. Mitjançant aquest sistema, els propietaris cedien terres als pagesos perquè hi plantessin vinyes. L’acord durava mentre visquessin els ceps. “A finals de segle, quan arriba la fil·loxera, els ceps moren i, en morir, en teoria les terres tornen al propietari”, assenyala Ferrer. “Aquell contracte s’acaba. El que era una forma determinada d’accedir a la terra desapareix”.

Milers de famílies van perdre la base de la seva subsistència mentre els propietaris recuperaven el control de les parcel·les. Les tensions es van multiplicar en un món rural ja sotmès a fortes desigualtats.

La crisi financera

El problema va desencadenar una crisi fiscal d’enormes proporcions. “El sistema tributari de l’època obligava cada municipi a lliurar una quantitat fixa a l’Estat, sense tenir en compte les pèrdues sofertes pels seus habitants. Quan un pagès afectat per la fil·loxera deixava de pagar perquè havia perdut la collita, la càrrega es repartia entre els veïns”, explica l’historiador.

La conseqüència van ser revoltes que es van estendre per diverses comarques. La resistència pagesa va anar creixent fins a desembocar en enfrontaments oberts. En diversos territoris de Girona, com Llers, les revoltes van ser de grans proporcions.

“Abans de l’arribada de la plaga són anys privilegiats perquè el preu del vi és molt alt”, recorda Ferrer. “Arrencar vinyes per evitar l’expansió de l’insecte semblava una mesura irracional per a qui obtenia beneficis rècord. A més, els afectats assenyalaven que no era l’únic mètode de propagació. Havia arribat a Màlaga a través del comerç”.

La crisi es va agreujar encara més quan França va trobar una solució: replantar amb ceps americans resistents a l’insecte. Al mateix temps van sorgir noves zones productores i el mercat es va saturar. “D’aquella catàstrofe va néixer una profunda modernització. La reconstrucció de la vinya va obligar a introduir noves tècniques, noves varietats i noves formes d’organització econòmica. Van sorgir nous intermediaris comercials capaços de comprar, emmagatzemar i distribuir vi a gran escala, inici de les cooperatives vitivinícoles”.

El llibre La plaga de la fil·loxera aconsegueix anar més enllà de la idea d’epidèmia agrícola per descriure l’escenari del que va ser el detonant d’un canvi d’època. “Va acabar amb antigues formes d’accés a la terra, va desencadenar conflictes socials i fiscals, va alterar els equilibris territorials i va assentar les bases d’una viticultura molt més moderna i integrada als mercats”, afirma l’autor.

Subscriu-te per seguir llegint