La Llibreria Empúries celebra setanta anys amb "la gent de tota la vida"

La Llibreria Empúries ha celebrat el seu setantè aniversari -i el setanta-cinquè del grup de què fa part, Troa- amb un acte on s'ha envoltat de tota la gent que l’estima, i no és pas poca. Tot i l’ensurt per la pluja de la tarda, el temps ha acabat respectant, però, de seguir tronant, s’hauria repetit l’escenari que Enric Mirambell recordava en la inauguració, que es va fer el febrer de 1956 enmig d’una tempesta de neu.

Per celebrar els aniversaris, l’equip de la Llibreria Empúries ha volgut fer diversos reconeixements a persones i entitats que li han donat suport al llarg dels seus setanta anys. «Sobretot hem pensat en gent que ha estat al costat de la llibreria i segueix fent-nos costat», explicava Daniele Sabbatini, il·lusionat d’homenatjar «gent de tota la vida» després de dinou anys treballant a la llibreria.

El client 4.253 de 273.000

En aquest sentit, el primer distintiu ha recaigut en el considerat client més antic, Narcís Juanola, que ha recordat «quan festejava amb la meva esposa i veníem amb la llista de llibres que ens recomanaven a la universitat, hi havia la Montserrat Guardiola, al cel sia, i vull tenir un record per ella, amb qui es compleix la dita ex abundantia cordis os loquitur, de l’abundància del cor parla la boca». Sabbatini assegura que és «un senyor molt culte, que sap què busca, jo sempre hi he tingut tractes, i segur que la Montse (Duran) també…». «I tant, des de sempre!», salta ella, que duu trenta-tres anys dedicats a la llibreria, «és entranyable, li agrada anar al seu aire, però sempre xerra molt. Fixa’t, repassàvem el número de client: Ara estem cap al 273.000, i ell és el 4.253!».

En setanta anys d’ofici, la llista de clientela és d’allò més llarga, però déu-n’hi-do els números que ocupen els membres de la família Planagumà-Llopart. El seu homenatge ha estat en forma d’un curull lot de llibres. «És una família molt gran, amb molts fills, i és important per nosaltres, perquè sempre han comprat els llibres aquí, els veus créixer i han gastat molt, així que era un bon reconeixement», deia Sabbatini, que assentia quan Duran evocava com «vas veient els nens creixent, i de sobte venen a comprar els llibres de Sant Jordi per tota la família».

L’escriptora gironina Mar Bosch, que ha explicat haver estat alumna de Juanola, també va rebre un premi. L’equip l’esperava amb especial il·lusió perquè «ha crescut aquí al costat», com explicava Duran. «Tinc la família aquí dalt», ha dit l’escriptora assenyalant al sostre, però també «una miqueta aquí, a baix». «Ens feu contents», ha agraït, després de disculpar-se tot rient «pels fills, que a vegades grapegen els vidres, però és que els agraden molt els aparadors!». «És veïna nostra, i precisament l’últim llibre que va treure (Lliçons d’abisme) el va presentar aquí, que era el primer cop que venia», comentava Sabbatini.

L’establiment també ha reconegutr Maria Carme Ferrer, encarregada històrica de l’establiment fins fa pocs anys; i la Casa de Cultura i, per extensió, la Diputació de Girona, pel suport al llarg dels anys. Gemma Geis, que n’és vicepresidenta segona, ha recollit el guardó «en representació de moltíssima gent» i recalcant el rol «imprescindible» de les llibreries.

L’acte s’havia obert amb un discurs del director general de Troa, grup a què pertany la Llibreria Empúries. Pere Cases havia destacat que setanta anys són «una vida, i per una llibreria molt més que una vida. És un èxit basat en les persones que hem tingut, i no podria estar tan viva i tan jove sense gent com la Montse (Guardiola), la Maria Carme Ferrer, la Montse (Duran), i en Daniele (Sabbatini)».

Sempre allà mateix

Al llarg dels seus setanta anys d’història, la Llibreria Empúries mai s’ha mogut de lloc. Sempre ha estat al local per on avui s’accedeix des de l’Avinguda Álvarez de Castro i on ha reunit un munt de clients, amics, i companys del món editorial. L’entrada, això sí, s’ha mogut de lloc. Ja en fa un munt d’anys, però abans havia estat al carrer Ferran Aguiló, amb la porta situada on avui hi ha la rerebotiga.

L’establiment va inaugurar-se el 16 de febrer de l’any 1956, i al cap de quaranta anys, el 1999, va dur a terme la reforma que va dotar-lo de l’aspecte que ara reconeixen tants gironins i gironines. Res millor que tancar amb el brindis compartit per tothom en acabar l’acte: «Visca els llibres!».

Subscriu-te per seguir llegint