La nova veu i trompetista del jazz català, Alba Armengou, arriba a l’Istiu

Després de passar el darrer cap de setmana a Vienne, França, al cèlebre festival de Jazz à Vienne, i abans de marxar cap a la República Txeca, on actuarà, primer, a Praga, i, després, a Pilsen, en el marc del Bohemia JazzFest, Alba Armengou presenta, aquest dissabte a l’Istiu de Castelló d’Empúries, l’àlbum Blancos y grafitos, publicat el 2024 i en gira des de llavors. «Anem a llocs molt xulos i ens estem emportant experiències molt bones!», afirma somrient, «a Vienne hem conegut un poble molt bonic, i em sembla que a Castelló d’Empúries farem el mateix», saluda. El claustre del Convent de Santa Clara, on tocarà amb el seu trio, és, sens dubte, un espai preciós.

Nascuda a Barcelona el 2001, aquesta nova veu i trompetista del jazz català, sortida, com Andrea Motis, Rita Payés o Irene Reig, de la Sant Andreu Jazz Band, presenta un àlbum fet a sis mans juntament amb el guitarrista Vicente López i el percussionista Tramel Lavalle, que també aporta veu. Tots dos acompanyaran Armengou en un concert en format trio. El conjunt va començar sent parella, amb la cantant i trompetista i el guitarrista compartint estudis a l’ESMUC. Allà van començar a tocar i, després de la pandèmia, van publicar el primer disc, Susurros del viento. És una proposta més purament jazz de què també sonaran alguns temes al concert de l’Istiu.

En girar aquest primer projecte, Armengou explica que «volia una banda grossa, amb bateria, percussió, saxo i guitarra, que era en Vicente, és clar. Buscant percussió vam trobar en Tramel, que estudiava al Liceu i coneixíem de vista, però ens feia bones sensacions. Va pujar al carro de seguida i ens vam portar molt bé». En un dels concerts, a València, per qüestió d’espai i pressupost, el format més gran era inviable, i van anar-hi tots tres, sols per primer cop. «Ens vam inventar el format de trio i ens ho vam passar genial. Aquí va néixer aquesta formació i arran d’això va sortir el disc», diu Armengou, que ara porta Blancos y grafitos a terres gironines.

Notes brasileres

El títol ve de la lletra de la darrera cançó, «Ya vendrá», escrita per Lavalle i que canta com, a l’espera de tots els colors de l’amor, «solo hay blancos y grafitos». Consta de nou temes que en combinen de propis amb d’altres d’artistes que admiren, com Assis Valente («Brasil Pandeiro») i Djavan («Alagoas»), que aporten notes brasileres, o César Portillo de la Luz («Contigo en la distancia»).

A l’hora de fer-lo, la veu i trompetista, el guitarrista i el percussionista van trobar-se un cop per setmana per compartir i posar en comú les idees que tenien. «Hi ha temes individuals i conjunts, anàvem fusionant els tres mons», comenta Armengou, i la cançó que més ho representa és «Pantalla», que firmen tots tres. Parla de «pensaments que es tornen cendra» en «una vida viscuda entregada a un núvol», el digital.

Després de dos anys i un bon grapat de concerts, els temes, posats sobre l’escenari, han anat agafant vida pròpia: «Cada cop juguem més amb les cançons, sobretot amb improvisacions i canvis de ritme», comenta Armengou, que explica com, respecte a la gravació, «són bastant les mateixes, tot i que portades al directe amb les possibilitats que tenim tres persones a l’escenari. Gravades tenen guitarres doblades i més percussions, però l’estructura és la mateixa».

Armengou també acompanya Las Migas en els concerts on porten bandes més grosses, una experiència que li suposa, a la vegada, «un honor i un plaer» i que li serveix «per aprendre moltes coses del flamenc, un nou estil i una nova manera de fer».

També a l’Ethno de Banyoles

Armengou tornarà a la província el 25 de juliol com a membre de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, que toca a l’Ethno Catalonia a Banyoles. Hi porten Crui, compost i dirigit per Dani López i amb lletra de Clara Fiol, que «contraposa el món de la transhumància amb el transhumanisme» fent «un viatge de la mà de Pipa, un pastor que fa l’última transhumància i a qui Christophe Farnarier va acompanyar» en el film El somni, explica la veu i trompetista.

Subscriu-te per seguir llegint