El repte de “completar el mapa” del port grec d’Empúries

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha presentat els quatre projectes de recerca quadriennals (2026-2029) que rebran subvenció del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya del Departament de Cultura. Això permetrà treballar més a fons en tres destacats jaciments gironins: Empúries, les Illes Formigues i Ullastret, a més d’Olèrdola. Les excavacions a tots ells començaran abans no acabi l’any, de juliol a novembre, amb el 80è Curs d’Arqueologia d’Empúries ja a punt.

Les excavacions en la ciutat grecoromana d’Empúries haurien d’apropar a l’objectiu del MAC, que és “completar el mapa del port grec”. A través del projecte Emporion, Emporiae, Impurias: ports i ciutats al llarg de la seva història, que continua la línia de treball engegada el 2018, es fixa la mirada cap a “l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga ciutat”. Així, es posarà el focus en “la reconstrucció de la geomorfologia de la zona litoral i de l’entorn d’Empúries”, on es coneix una estructura urbana d’entre els segles VI aC i I dC al nord de la ciutat grega, a més d’un santuari que es creu dedicat a Demèter.

Les actuacions es faran en dues campanyes, l’una aprofitant els treballs preliminars del mes de juny en el marc del 80è Curs d’Arqueologia d’Empúries, que comptarà amb 25 estudiants, i, l’altra, entre octubre i novembre, al jaciment de Santa Margarida, on la recerca s’ha centrat en vestigis del conjunt episcopal tardoantic (baptisteri i basílica) i el seu vincle amb el nucli habitat. Aquests darrers treballs es faran en col·laboració amb l’Ajuntament de L’Escala. Tot plegat hauria de permetre “tancar el cercle sobre la comprensió dels espais portuaris d’Empúries i la seva evolució al llarg dels segles”, afirma el MAC.

Actuació pionera a les Illes Formigues

El projecte al derelicte subaquàtic de les Formigues II, entre Palamós i Palafrugell, també serà continuador de l’anterior, centrat en l’exportació de productes bètics relatius a la pesca al segle I aC. L’embarcació que s’investigarà és la primera d’època antiga excavada a una fondària de 46 metres emprant metodologia científica a tota la península Ibèrica, motiu pel qual es tracta d’una actuació pionera.

Això, és clar, presenta riscos, però permet conèixer a fons el vaixell mercant que es va enfonsar transportant un carregament de salaons i salses de peix des de la Bètica cap a algun port de la Gàl·lia el darrer quart del segle I Ac. El jaciment conserva tant el contenidor (la fusta del vaixell i una bomba de sentina per treure aigua) com el contingut, que inclou àmfores del tipus Dressel 7, 10, i 12.

La UNESCO ha designat el projecte com a exemple de Millors Pràctiques (Best Practices) 2026-2029 i la Generalitat té en marxa un procés per declarar el jaciment Bé Cultural d’Interès Nacional.

Les monumentals portes d’Ullastret

De nou a terra, els treballs a Ullastret es fixen en la caracterització de les portes i sistemes d’accés terrestre i lacustre a la ciutat ibèrica, també seguint la línia de treball que ja es duia. Aquesta va permetre documentar millor l’entrada terrestre a l’Illa d’en Reixac i el seu vincle amb el sistema defensiu de la població, i ara es busca un estudi integral dels accessos al nucli i com es vinculava al seu entorn de llacs.

Coneixent millor les monumentals portes d’Ullastret, el MAC pretén entendre com es connectaven els “espais d’hàbitat, la xarxa viària i l’antic estany”. Les actuacions tindran lloc el mes d’octubre completant l’excavació de la porta nord-occidental de l’Illa d’en Reixac i, més endavant, transitaran cap a la nord-oriental del Puig de Sant Andreu.

Subscriu-te per seguir llegint