Bryan Adams obre Cap Roig amb una nit íntima, nostàlgica i marcada pel foc de les Gavarres

El Festival de Cap Roig va aixecar el teló ahir a la nit amb una obertura d’altura. Bryan Adams, icona mundial del rock i de les grans balades dels anys vuitanta i noranta, va inaugurar l’edició d’aquest estiu davant de 2.500 espectadors amb el seu Bare Bones Tour, una gira en format íntim i acústic que despulla el seu repertori fins a l’essència: la veu rugosa del canadenc, la guitarra i, en moments puntuals, l'harmònica i el piano de Gary Breit. Una nit de proximitat amb una estrella global, al costat del mar i sota un context excepcional: a escassos vint quilòmetres, l’incendi de les Gavarres continuava cremant.

Ni el foc ni les recomanacions de no fer desplaçaments innecessaris van aturar l’estrena del festival. L’incendi va sobrevolar inevitablement la vetllada i el mateix Adams s’hi va referir en un moment del concert, quan va demanar un aplaudiment per als Bombers que, en aquells moments i encara ara, treballaven per apagar les flames. Va ser un dels instants més emotius d’una nit que va combinar la celebració musical amb la consciència d’una emergència molt propera.

El Bare Bones Tour ha portat Bryan Adams aquests darrers dos mesos per Tunísia, el Marroc, EUA (Las Vegas), Polònia, la República Txeca, Àustria, Eslovènia, Montenegro, Kosovo, Grècia i Itàlia abans d’aterrar a Cap Roig. El format mostra una de les dues cares de l’artista: la del cantautor de proximitat, despullat de grans artificis, que revisita en acústic els grans èxits que bona part del públic reunit divendres a Calella de Palafrugell va descobrir fa tres dècades (o més) en cassets, CD i emissores de ràdio. L’altra cara, la més rockera, tornarà aviat a l’Estat amb la gira Roll With The Punches, que al novembre el portarà a Múrcia, Saragossa, València, Madrid, Bilbao, Barcelona i la Corunya, aquest cop en pavellons, amb banda i molta més parafernàlia que el teló amb una immensa calavera que l’acompanya ara.

Icona mundial

Adams és una icona mundial. Entre els anys vuitanta i noranta va vendre milions de discos i les seves cançons van sonar arreu del món. També va deixar una empremta profunda en el cinema, amb temes convertits en himnes generacionals. A Cap Roig no hi van faltar (Everything I Do) I Do It for You, de Robin Hood: príncep dels lladres; Here I Am, de la pel·lícula d’animació Spirit: el corcel indomable; ni Have You Ever Really Loved a Woman?, de Don Juan DeMarco, que va rematar amb un còmplice “...really ever loved a Catalan woman?”. La cirereta va arribar amb All for Love, de Els tres mosqueters, que no figurava a la llista inicial i que Adams va acabar regalant quan molts espectadors ja començaven a desfilar cap a la sortida de l’auditori.

No era la primera vegada que Bryan Adams portava el Bare Bones Tour a Cap Roig. Ja hi havia actuat el 2014 amb aquest mateix esperit acústic i íntim. Dotze anys després, el concert va arrencar de manera semblant: Adams, amb texans, camisa fosca i barret, sol davant la immensitat de l’escenari, interpretant Run to You. A partir d’aquí es va obrir un recital de gairebé dues hores en què el canadenc va demostrar que no necessita gaire per posar-se el públic a la butxaca.

“La forma més simple de les cançons és la música, la veu i la guitarra; i jo les ofereixo des de la meva cuina cap al món”, va explicar. Amb aquest esperit va anar conduint la nit amb humor, complicitat i ofici. Va recollir regals en forma de cartolines i murals del públic, es va deixar estimar i va fer broma amb el vent que bufava sobre l’auditori, prou intens per fer trontollar alguna estructura de l’escenari, però que ell va acabar agraint perquè actuava, va dir, “amb la temperatura ideal per a l’artista”.

"Summer of '69"

El gran clímax de la nit va arribar a la recta final amb Summer of ’69. El públic es va aixecar i va corejar una de les cançons més reconeixibles del seu repertori, convertint l’auditori en una celebració col·lectiva de la memòria sentimental de tota una generació. Però abans ja hi havia hagut altres moments d’altura, amb moltes mans sostenint mòbils per no perdre cap detall. L’icònic (Everything I Do) I Do It for You va posar la pell de gallina, i It’s Only Love va donar peu a una escena curiosa quan algú del públic va insinuar que aquell vent podia ser un senyal de Tina Turner des del cel.

Potser Bryan Adams ja no ocupa el centre del mapa per als nous públics, i ell mateix va jugar amb aquesta idea quan, abans de cantar Two Arms to Hold You, del seu darrer àlbum, va ironitzar que segurament seria el primer cop que la majoria l’escoltaria. Però divendres a Cap Roig va tornar a demostrar que continua sent un dels grans. Back to You, combinant guitarra i harmònica, Somebody, The Right Place i When You’re Gone van ser només alguns dels més de vint temes que van conformar un repàs nostàlgic, elegant i eficaç. En una nit marcada pel contrast entre la bellesa de Cap Roig i el foc que cremava les Gavarres, Bryan Adams va inaugurar el festival amb un concert esplèndid: íntim en les formes, enorme pel pes de les cançons i carregat d’aquella nostàlgia que només poden activar els artistes que formen part de la banda sonora de moltes vides.

Subscriu-te per seguir llegint