Santi Moix i la ceràmica bisbalenca: trenta anys d’història al Terracotta Museu

El Terracotta Museu ja té oberta una de les seves exposicions més ambicioses, En ombres silents i entre somnis, retrospectiva dedicada a Santi Moix i la seva relació de més de trenta anys amb els ceramistes bisbalencs. La mostra, oberta fins al 31 de gener de 2027, inclou un ampli conjunt amb més de setanta peces de l’obra ceràmica del barceloní, afincat a Nova York des dels anys vuitanta i un dels artistes catalans amb reconeixement internacional, havent exposat Barcelona, Nova York, Shanghai, Tòquio, Ravenna o Estocolm. Amb motiu de la mostra, i demostrant-ne la potència, el museu ha ampliat temporalment la seva sala d’exposicions incorporant-hi l’espai adjacent amb el tren de galetera i la sala El Forn.

Tot i ser conegut per la pintura, a la Bisbal d’Empordà s’explora, ara, la seva vessant de treball amb ceràmica, que té una estreta relació amb la vila. Moix va començar a vincular-s’hi arran d’un projecte amb Joan Raventós el 1993, i el que havia de ser una col·laboració puntual va esdevenir una llarga investigació artística. Tan llarga, que ara se’n presenta una retrospectiva que abasta tres dècades de feina que reconfiguren l’imaginari de Moix. Les seves obres tenen presents formes orgàniques, éssers híbrids i paisatges imaginaris de gran exuberància cromàtica, i això es trasllada als volums i textures que aporta l’argila, amb tota la seva dimensió escultòrica.

En ombres silents i entre somnis també vol reivindicar el paper central de la Bisbal com a centre de creació en la ceràmica contemporània, ressaltant com el llegat històric d’artesania i indústria ceràmica segueix ben viu, avui, amb la figura de l’artista i l’artesà entremesclant-se. A més de fer-ho amb Raventós, Moix ha treballat amb diferents figures de l’entorn bisbalenc els darrers trenta anys, com Didi Heras, Josep Matés, David Rossell o Anna Ballesté. Aquests intercanvis amb diferents disciplines han permès a Moix explorar les possibilitats artístiques dels materials, des de la cocció reductora de la ceràmica negra fins a les grans escultures de gres i porcellana.

L’exposició, de fet, es configura en aquesta línia a partir de dos grans àmbits. El primer rep el visitant enfocant en el treball de la ceràmica negra al costat d’Heras i Matés; i el segon se centra en l’obra realitzada, sobretot, amb Raventós, clau per a la immersió de Moix en la ceràmica. Les peces d’aquesta secció inclouen gres, murals, rajoles i peces de porcellana amb tot el color típic de l’artista. Entre les obres destacades, hi ha la flor de porcellana treballada al taller de Raventós amb Rossell i Ballesté i instal·lada permanentment a l’església de Sant Víctor de Seurí, però aquí exposada en dues maquetes també de porcellana. Tot plegat, per afirmar la capacitat creativa de la Bisbal a partir d’una mirada nova i diferent a l’obra de Moix, en què la ceràmica, aquí protagonista, sol quedar en un segon pla.

Subscriu-te per seguir llegint