‘Wannabe’ compleix 30 anys: l’himne de les Spice Girls que va convertir l’amistat entre noies en ‘girl power’

‘Wannabe’ no va entrar al pop de puntetes: va aparèixer com una colla entrant en un hotel amb plataformes, rialles i ganes de posar-ho tot cap per avall. En menys de tres minuts, les Spice Girls van canviar el guió de la cançó romàntica dels 90 i van col·locar en primer pla l’amistat entre noies, la independència i l’autoestima. Vaja, el que seria el ‘Girl power’ i la sororitat femenina.

El senzill va sortir primer al Japó i altres mercats asiàtics el 26 de juny de 1996, va arribar al Regne Unit el 8 de juliol i no va aterrar als EUA fins al gener del 1997: una conquesta pop per entregues que va convertir cinc desconegudes en fenomen global.

Trenta anys després, el tema que va presentar al món Melanie Brown, Melanie Chisholm, Emma Bunton, Geri Halliwell i Victoria Adams no ha perdut el seu poder d’invocació. N’hi ha prou que soni l’arrencada –aquest piano accelerat, gairebé entremaliat– perquè mig planeta completi mentalment el «yooo, I’ll tell you what I want, what I want, what I really want». [i ja no te’l treus del cap en tot el dia]

Un format nou

Part del miracle va estar que ‘ Wannabe’ no semblava una balada acuradament empaquetada ni una altra fantasia romàntica a l’ús. Sonava més aviat com cinc amigues irrompent en una festa aliena i decidint que, a partir d’aquell moment, manaven elles. El videoclip, rodat en un hotel de Londres, tenia alguna cosa de gamberrada organitzada: carreres pels passadissos, rialles, posats, empentes, caos coreografiat i una energia bombollejant.

La lletra va ser igual d’important. Més enllà de les seves xifres de vendes, ‘ Wannabe’ va trencar amb les tendències predominants del pop dels anys 90 a l’allunyar-se de les històries d’amor tradicionals per reivindicar la sororitat i la independència femenina. No era una noia esperant una trucada, ni una balada de cor trencat, ni una altra història sentimental amb final lacrimogen. Era gairebé una clàusula d’accés: si vols estar amb mi, primer has d’entendre les meves amigues.

Contrasenya generacional

Abans del noi, la colla. Abans de l’idil·li, la tribu. Abans de la parella, el pacte. Aquesta idea, llançada amb barra, plataformes impossibles i una melodia impossible de treure del cap, va convertir ‘ Wannabe’ en alguna cosa més que un número u. Va ser una contrasenya generacional.

D’allà va néixer, o almenys es va popularitzar a escala planetària, el girl power: una fórmula tan enganxosa com discutida, tan comercial com discutida, tan comercial com efectiva. Les Spice Girls no van inventar el feminisme pop, però sí que van aconseguir colar idees d’autoestima, complicitat i recolzament entre dones en milions d’habitacions adolescents. El seu missatge era simple, gairebé d’adhesiu, però va funcionar perquè no sonava solemne: sonava divertit, sorollós i contagiós.

També hi va ajudar una imatge desenfadada i molt diferent de la d’altres grans estrelles de l’època. On altres dives semblaven aspirar a la perfecció, elles oferien personalitat. 'Scary', la salvatge; 'Sporty', l’esportista; 'Baby', la dolça; 'Ginger', la pèl-roja; i 'Posh', la sofisticada, eren cinc maneres d’entrar a l’adolescència amb un uniforme emocional propi: estampat de lleopard, xandall, minivestit negre, cuetes, Union Jack, llavis perfilats i plataformes Buffalo.

Cinc estètiques aspiracionals

Abans que cada artista tingués una «era», una estètica reconeixible i una comunitat organitzada a les xarxes, les Spice Girls ja venien amb cinc personatges llestos per ser adoptats. Cada una era una actitud i, juntes, funcionaven com un catàleg pop de possibilitats: podies ser dolç, ferotge, esportiva, sofisticada o incendiària, però sobretot podies ser tu com et donés la gana i sense demanar permís a ningú.

Per això el llegat de ‘ Wannabe’ no es mesura únicament en vendes, números u o karaokes de casament. De Taylor Swift a Dua Lipa, d ’ Adele a Charli XCX o Billie Eilish, moltes artistes han crescut en un ecosistema on la personalitat ja no és un ornament, sinó part central del projecte.

Reunió?

La premsa britànica ha rebut l’aniversari com es reben allà les coses pop que ja són patrimoni: amb xifres de llistes, objectes commemoratius, reedicions, ninots, monedes i la pregunta inevitable de si hi haurà reunió. Mel B ha deixat caure que les cinc «haurien de fer alguna cosa» per l’aniversari, tot i que ara per ara no hi ha confirmació. Com gairebé sempre amb les Spice Girls, el rumor forma part del producte.