Girona converteix el Barri Vell en un gran escenari tot i la calor

Va haver-hi restriccions per la calor obligant a ajornar fins a les 20 h del vespre totes les activitats a l’aire lliure, però els carrers i places de la ciutat de Girona, i especialment els del Barri Vell, van convertir-se ahir en un gran escenari on van convergir els dos espectacles inaugurals del Festival Z, itinerant de la Plaça de l’U d’Octubre fins a la dels Jurats, el primer concert del cicle Notes al Parc al Museu d’Història dels Jueus, i la Nit d’estiu amb què el CaixaForum de Girona tanca la temporada, que va concentrar un munt d’activitats ja des de mitja tarda i fins a la nit.

En fer el primer taller a l’interior, la Fundació la Caixa va posar-se en marxa a les 17.30 h, amb un taller a càrrec de l’artista Regina Giménez per fer un collage a partir d’estructures de fusta i, més tard, un d’ukelele i per Salva Rey Nagel, amb els participants acabant tocant plegats una cançó conjunta. Vora les 19 h i fins a les 22 h, els mags Pere Rafart i Pau Martínez van començar el seu espectacle itinerant omplint d’il·lusions el centre cultural. Tots dos van deixar amb un pam de nas nens, nenes i adults amagant-los monedes tot i l’atenta mirada o amb trucs de carta que sempre acabaven amb un conjunt «ooooh!».

Les imatges de la inauguració del Festival Z

Veure Galeria

De fons, parant l’orella, també podia anar sentint-se l’enrenou que feia Sound de Secà amb la festa ambulant que van muntar. Âcid, com s’anomenava l’espectacle, va irrompre als carrers de Girona amb personatges anàrquics i molta, molta percussió, en un sarau funky que va creuar l’Onyar per dur la gent del Festival Z cap a la Plaça dels Jurats, on esperava Bewis de la Rosa.

Mentrestant, al Museu d’Història dels Jueus, el cicle musical d’estiu Notes al Parc encetava la seva programació amb una proposta més relaxada, la del duo de violí i violoncel que integren els gironins Jaume Ferrer i Miquel Muñiz. Tots dos van oferir un repertori que contraposava l’op. 7 de Zoltán Kodály i la Sonata M. 76 de Maurice Ravel en un diàleg que va trobar la complicitat entre músics i públic.

Les imatges de l'espectacle de carrer Fantasies Kikiristaneses dins el cicle Nit d'estiu del Caixaforum

Veure Galeria

D’una altra manera, amb força més rauxa, públic i artista també es fonien en el Rap Rural de Bewis de la Rosa a la Plaça dels Jurats. Van caldre uns temes per escalfar motors i agafar aire després de Sound de Secà, i potser aprofitar per fixar-se en el treballat vestuari duia de la Rosa, però el públic del Festival Z de seguida va bolcar-se en la preciosa mescla dels sons i balls urbans amb els cants i danses tradicionals que feia la madrilenya. El moment més emocionant de la vetllada va ser el que de la Rosa va anomenar un «pogo manxec», en què tothom va aturar-se per mirar-se als ulls uns moments.

Per alguns, la vetllada va acabar al Festival Z, o potser ho havia fet abans, al Notes al Parc, però en l’escenari en què va convertir-se Girona encara seguia en marxa la Nit d’estiu del CaixaForum, que no va tancar fins a les 23 h. Després de les Fantasies Kikiristaneses de la boja orquestra de la cia. Imperial Kikirstan, el públic va recollir-se dins la Sala d’actes, Omar Sosa i Gustavo Ovalles van unir piano i percussió amb un concert de ritmes afrocubans fusionant tota mena de gèneres i tancant amb bon ritme i bon rotllo un divendres on la calor no va aconseguir frenar l’activitat cultural al Barri Vell de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint