«Jo també mereixo un documental sobre la meva vida»

La coneguda cantant Rosario Flores té energia per estona. Després de 33 anys de carrera, l’artista torna a la província de Girona amb ‘Universo de ley’, un projecte cuinat a foc lent durant dos anys que redefineix els grans himnes de la seva carrera al costat d’estrelles de la talla de Fito Páez, Malú o Sebastián Yatra. L’11 d’agost, Rosario actuarà al Festival de Cap Roig i el 19 d’agost actuarà a Puigcerdà, a l’Occident Summerfest Cerdanya, i assegura que omplirà el seu públic d’energia.

És una artista de directe, què es trobarà el públic que assisteixi als seus concerts?

Sí, soc una artista completament de directe. A més, sempre dic que qui no m’hagi vist en directe no em coneix, perquè soc una artista d’energia i porto una banda impressionant amb mi, que sonem amb una força impressionant, i faig un repàs per totes les meves cançons més exitoses. Per això el disc ‘Universo de ley’ és com una celebració d’agraïment a la vida per aquests 30 anys que porto en la música, per tot el que m’ha donat, i jo us prometo omplir-vos d’energia; una mica nerviosos us poso segur.

‘Universo de Ley’ rep aquest nom per ‘De Ley’, el seu primer disc el 1992. Què va significar aquell disc per a vostè?

Per a mi aquest disc significa el principi de la meva carrera, el poder dir i expressar al meu públic el que jo tenia dins: la meva música, la meva energia, els meus sentiments. Va ser un principi de la meva carrera que ha durat i que dura 33 anys, i la veritat és que mai vaig pensar que seria tan gran i tan bonic tot el que la vida m’oferiria.

Amb una carrera tan llarga, com va ser el procés de selecció de les cançons que formarien part d’aquest àlbum?

Doncs la veritat és que va ser força difícil perquè eren moltes cançons, molts artistes dels quals tots els que són al disc em fan sentir molt orgullosa. Hi ha Sebastián Yatra, hi ha Alejandro Sanz, tinc Maná, tinc Óscar d’León... Tinc artistes que sempre han format part de la meva vida, no està fet a l’atzar, sinó que està ben pensat. Va ser una feina difícil de dos anys perquè eren molts cantants, t’has de posar d’acord amb l’artista, que li agradi, que li vagi bé la cançó... Va ser un procés de dos anys. Tot i així vaig voler fer aquest àlbum amb col·laboracions; jo ja he cantat sola aquestes cançons molts anys de la meva vida.

Qui no m’hagi vist en directe no em coneix; soc una artista d’energia

Per als fans més puristes de Rosario potser ha sorprès aquesta cançó amb Sebastián Yatra. Com va sorgir aquesta col·laboració?

Sebastián i jo vam fer ‘Dharma’, que va tenir molt d’èxit. Ell em va trucar primer per cantar amb ell aquesta cançó i la veritat és que les nostres veus encaixen estupendament i tenim una energia que flueix molt bé, ens hem fet molt amics. Després vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo a ‘La voz’; parlant amb ell li vaig explicar el projecte que tenia i li vaig dir: «Per què no em fas una versió de ‘Cómo quieres que te quiera’?». Em va deixar força impressionada amb la versió que em va fer.

‘Mi gato’ és una de les cançons més exitoses i l’ha fet amb Malú. Per què va pensar que havia de ser per a ella?

Perquè té molt temperament, com jo. Jo soc molt admiradora de la Malú, em sembla una gran artista i m’agrada la seva raça, el temperament que té quan canta, i per això la vaig triar a ella per a ‘El Gato’.

Una de les cançons és amb la Coral Fundació Nzuri Daima. Com va sorgir la idea de fer una col·laboració amb ells?

És una fundació d’Uganda de nens que han tingut problemes per les guerres que hi ha allà i que ho han passat malament per la situació del seu país. La cançó que tenim al disc és ‘Qué bonito’ i vaig ser jo qui em vaig posar en contacte amb ells. M’han donat unes veus d’innocència i bondat meravelloses. La veritat és que et donen una lliçó de vida.

Quina cançó té més valor sentimental per a vostè dins d’aquest àlbum?

La veritat és que totes m’han donat tant... ‘No dudaría’ ha estat una cançó que m’ha donat moltíssim, i aquí hi ha Fito Páez. Va ser amb ell gràcies al meu germà Antonio. A l’Antonio li agradava moltíssim el rock argentí, perquè el rock argentí i espanyol eren els millors que es feien en espanyol. El meu germà es va inspirar moltíssim en aquell rock, i per això hi ha Fito Páez cantant ‘No dudaría’, no podia ser cap altre.

Quines cançons han necessitat més canvis a l’hora d’adaptar-les i quines han estat més de llei?

Hi ha cançons que jo no podia tocar gaire, com ‘No dudaría’, com ‘Marcha’, com ‘Qué bonito’... Són cançons que el públic té molt escoltades i li agraden així. N’hi ha hagut algunes que he tocat una miqueta més, com ‘Yo te daré’ o com ‘Ese beso’, cançons que eren d’una altra manera i les hem versionat.

Hi ha alguna col·laboració que no s’hagi pogut fer i que li hauria agradat?

Hi ha artistes com Alejandro Sanz amb qui vaig haver d’esperar molt per poder fer la cançó, però es va donar. Tot i així, sí, hi ha moltíssims artistes amb qui m’hauria agradat treballar, però per dates no ha pogut ser, encara que tenia molts artistes més que han format part de la meva carrera.

Mai vaig pensar que la vida em donaria tant com m’ha donat la música, ni que podria estar-hi tants anys, viure’n i tenir el meu públic fidel que gaudeix de les meves cançons

Què li diria a la Rosario, o com li deien, Rosarito, que estava produint aquell primer disc el 1992 al qual ara ret homenatge?

Mare meva! Ho vaig fer amb tantes ganes i amb tanta força... Jo ja estava desesperada per cantar i ho hauria fet molt més joveneta, però vaig haver d’esperar el meu moment perquè jo estigués segura del que faria, perquè m’hi jugava molt. Ja era coneguda popularment per la meva mare i no em podia equivocar. Ara, mai vaig pensar que la vida em donaria tant com m’ha donat la música i poder estar tants anys, viure’n i tenir el meu públic fidel que gaudeix de les meves cançons... això jo crec que és el millor regal que m’ha pogut donar la vida. A la Rosario d’aquell moment li diria: «Tranquil·la, tranquil·la, que tot anirà molt bé».

Va tenir molta por de no complir les expectatives que el públic havia posat en vostè pel fet de ser Flores?

No, tenia sobretot responsabilitat, però por no, perquè ho vaig fer amb moltes ganes i això és el bonic; crec que aquest és el motiu pel qual em va sortir tan bé aquell disc. A més, vaig poder comptar amb tot el suport dels meus músics i, en especial, del meu germà Antonio.

Gràcies al documental de la seva neboda Alba sobre el seu germà, hem pogut conèixer una mica més la família Flores. Vostè s’atreviria a deixar-nos conèixer-la d’una altra manera i fer un documental sobre la seva vida o el seu dia a dia com a artista?

És una idea bonica, no hi estic gens tancada. Ara es fan moltíssims documentals de molts artistes, així que jo també en mereixeria un; seria benvingut, m’encantaria.

Què li fa il·lusió fer en la música després de 33 anys?

En aquests moments estic molt inspirada perquè, a mesura que vaig vivint, em venen cançons. Estic ficada en un projecte molt bonic, però les coses en la música comencen i mai saps com acabaran, perquè cal tenir en compte que és un procés molt llarg en què les cançons canvien molt, en què algunes es queden, d’altres se’n van... i bé, quan ja estàs amb un projecte i han passat tantes coses i molt de temps mai imagines què et pot venir, però sempre queda il·lusió.

Via: Información