L'artista Carmeta Gironella reivindica el llapis de colors com a eina en una nova exposició

Per a l'artista Carmeta Gironella, "abans d'aprendre a dibuixar, s'ha d'aprendre a mirar". Observant és com ella crea el seu art: "A vegades vaig pel carrer, i veig alguna cara, posició o vestimenta que se'm queda gravada". D'aquestes observacions n'agafa traces, construint un collage que esdevé els protagonistes dels seus dibuixos. Una part d'aquest univers tan seu es troba, temporalment i fins al 16 de juliol, en l'exposició "Energia dels Colors", a la seu gironina del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Així, tothom que hi vagi es trobarà cara a cara amb tota mena de personatges: des de pallassos fins a arlequins, mags i músics. Si bé Gironella els descriu com les seves "nines", que ha construït peça a peça, també indica que s'ha inspirat en amistats, justament, del món de l'espectacle. S'acompanyen d'altres escenes més quotidianes —com unes àvies jugant al bingo— i de metàfores visuals: "El dibuix de la dona dins la peixera està inspirat en les mares que necessiten aquell moment de descans de les criatures".

Un altre tret en comú de les seves obres i que, alhora, defineix l'estil de l'artista és que totes s'han elaborat utilitzant llapis de colors. De fet, Gironella remarca que l'exposició vol servir per reivindicar que aquesta eina "no és només per a nens petits": "Hi ha llapis de colors molt bons, com aquarel·les per a nens i aquarel·les per a gent gran".

Cada dibuix suma "40 hores de feina a mà" com a mínim i requereix l'ús d'uns llapis de colors molt específics: "Són de color pastós que compro als Estats Units, Suïssa i Alemanya". Alhora, el paper que utilitza s'anomena Cavall i és especial perquè "no xupa el color".

L'ingredient especial de cada obra, però, és el mateix ADN de l'artista: "Llepo la punta del llapis, per a donar-li més potència al color en algun traç. La saliva té una densitat perfecta, cosa que no té ni l'aigua ni l'oli ni res".

Tot un conjunt de factors que donen com a resultat unes obres "d'estil vintage", descriu Gironella, "de tipus pin-up", però també emulant "els cartells dels anys trenta": "Quan vaig fer una primera exposició a Sant Gregori, molta gent es pensava que era una artista de fora, alemanya o anglesa".