Un cabaret subversiu al Festival Z

La jornada d’ahir va ser de pur teatre pel Festival Z. Tant al matí com a la tarda la programació va ser plena, primer, amb els artistes residents que encara no ho havien fet presentant els seus treballs a El Canal i als carrers de Salt i, després, amb el cabaret subversiu de Vaga y maleanta culminant el dia al Teatre Municipal de Girona.

"Bienvenidos damas y caballeros, y todos aquellos que no se identifiquen ni con ser una dama, ni con ser un caballero", saludava Kiki Morgan (un genial Enrique Montero) com a mestra de cerimònies. Aquesta divertida travesti va transportar els espectadors a una època en què la Ley de Vagos y Maleantes seguia vigent, i va burlar-se’n d’allò més. Còmica i fresca, la peça d’Oníria Teatro també tenia una àcida crítica, i es basava en històries i testimonis reals per retre tribut als qui, en el passat, van patir i lluitar pel futur. L’espectacle de varietats va ser, a la vegada que un no-parar de rialles, un necessari exercici de memòria.

Dolça Alcanyís i Laia Picas van ser les primeres a agafar el protagonisme durant el dia duent a terme De l’embolic al rastre, performance que porta l’escenari al carrer itinerant per mediar amb la comunitat. Davant la mirada del públic, a qui van facilitar-se auriculars generant una imatge d’allò més curiosa pels vianants que s’ho trobaven, la proposta va generar tot un embolic de cames i braços als passejos de Salt.

Oasi Teatre, ja a l’interior d’El Canal, a la Nau 4, va presentar Ramat, en què ha treballat les últimes dues setmanes. Ja més fresc que a l’exterior, els espectadors han acompanyat el pastor que havia perdut el seu ramat fins que, de sobte, s’han adonat que ells mateixos es convertien en el nou ramat acompanyant-lo. L’obra buscava, així, integrar el públic en la creació, i que no fos un simple observador de tot el que passa a escena.

La tarda es va encetar amb Punt i Ratlla Teatre oferint un assaig obert de la seva obra Punt i ratlla, de clown i teatre gestual. Els dos companys de viatge no van deixar de caure en malentesos que van aixecar més d’una rialla, però van aconseguir que la seva realitat, trastocada per un mur invisible que els separava, aconseguís connectar-los per seguir avançant junts. Cos, ritme i humor van servir per enviar un missatge esperançador.

Subscriu-te per seguir llegint