Laura Rojo: «Si hi hagués la possibilitat d’anar al mundial, ho faria encantada»

La gironina Laura Rojo Carreras va proclamar-se a principis de mes campiona espanyola de balls llatins en la categoria de Solo Latinos, un ball de saló sense parella, dins la categoria de Sènior (a partir de trenta-cinc anys). Professora d’institut els matins i de dansa a l’escola mr. Dance les tardes, els últims anys havia deixat de competir per l’exigència i costos que això reclamava, però en el seu retorn, ballant per primer cop en solitari, va endur-se un reconeixement que ara l’engresca a seguir-ho fent i, fins i tot, pensar en la possibilitat de competir en el mundial dins una categoria jove i que, fins ara, no n’ha fet part.

Ben bé, que és això del Solo Latinos, i per què va escollir aquesta modalitat per tornar a competir després de fer-ho sempre en parelles?

El Solo Latinos és com un ball de saló, però sense parella. Fa relativament poc que està de moda, però consisteix en el mateix tipus de ball, però en solitari. Ara fa un parell d’anys, el meu entrenador em va parlar d’aquesta nova modalitat, el Solo Latinos, que encara no ha estat ni al mundial. Al principi no tenia ganes de fer-ho, perquè posar-te tu tota sola és diferent. Tot depèn de tu, i si ho fas bé, com m’ha passat ara, tot és fantàstic, però, si ho fas malament, també ets tu la que perd. A més, ballar sola fa més vergonya que en grup. Jo també ballo en grup coreogràfic, que sembla fàcil, però tampoc ho és!

Imagino, però, que aquesta vergonya ha anat quedant enrere...

I tant! Ara m’és més indiferent, això de ballar sola. En aquell moment sí que tenia la por de si tindria prou ritme, de si la coreografia quedaria bé, de si no faria el ridícul, però ara ja no. Al final, tu tens un nivell que ja es pot conèixer, i no pots baixar d’aquest nivell. Però em vaig anar animant i m’ha agradat ballar sola. A més, em feia il·lusió que la meva parella actual em veiés ballar, perquè no m’havia vist mai en competició.

Per què havia deixat de competir?

Bé, és un esport en què tot va a compte teu. Has de pagar les classes, els viatges, les competicions, i això a vegades ho dificulta. A nivell econòmic és complicat, i has de dedicar-hi molt temps, però segueix sent un esport molt maco, un art. A més, jo competia en parella, i aquest ball és molt exigent perquè a més dels diners has de combinar els horaris i la vida personal de cadascú. Amb el meu company era encara més difícil, logísticament, perquè era de Barcelona. Vaig decidir donar-me un respir, perquè cansa molt, i així també aprofitava per estalviar una mica i tenir més temps lliure.

Com va preparar-se per aquests campionats?

Va ser complicat, perquè jo havia parat de competir durant un temps. Sí que seguia ballant, és clar, però no ho feia anant a competició, que és diferent. Per als campionats d’Espanya, vaig començar l’abril, perquè cal haver-te presentat a sis competicions per poder participar-hi, i jo vaig haver d’espavilar-me. Vaig competir a diferents llocs: Mallorca, Tarragona, Saragossa... però realment m’estava preparant i entrenava per aquests campionats des del mes de novembre.

Es veia capacitada per acabar com a campiona?

Bé, encara fa pocs anys que el Solo Latinos s’ha posat de moda, i era el meu primer any de Sènior. Amb tot això, jo sabia que hi havia possibilitats de ser guanyadora, però una final és una cosa que tothom es prepara molt seriosament i on pot acabar passant qualsevol cosa.

Estem parlant dels campionats de balls llatins a nivell estatal, però em sembla que som molts els qui no sabem pas de quina manera s’estructura una competició com aquesta. Es balla un únic estil i coreografia?

És normal! En total, has de fer cinc balls, que sempre fas en el mateix ordre. Són una samba, un txa-txa-txa, una rumba-bolero, un pasdoble i un jive, que potser és el menys conegut i és una mena de rock ràpid. Tu tens un minut i mig per fer cada ball, i descanses deu segons entre un i altre. L’ordre dels cinc balls sempre és el mateix, mai varia.

Es fa una única ronda, o has d’anar superant fases, a l’estil una mica del mundial de futbol?

Les rondes depenen una mica de quanta gent es presenti, però en principi n’hi ha de diferents i en totes fas aquests cinc balls. Al campionat d’Espanya vam presentar-nos trenta-cinc participants, i havies d’anar superant vuitens, quarts, semifinals i final. A la final érem sis, que és el que sol ser en la majoria de competicions.

I la música? La podeu escollir o us cau de sorpresa?

Et posen la cançó i has d’adaptar-hi la coreografia segons soni la música. Al principi pot espantar, però el ritme ja el saps, sempre és el mateix en cada ball. Com que coneixies els passos, es tracta també d’interpretar cada música, amb molta expressivitat, i encara que soni una cançó que potser no t’acaba d’agradar, posar-te en el mood.

Més enllà de competir és professora de dansa i d’institut, què ensenya?

Fa vint anys que ballo i també n’ensenyo a mr. Dance. Faig sobretot salsa, batxata i ball de saló, però també coreogràfic i altres coses. A l’institut, faig classes de biologia, vaig estudiar la carrera de biotecnologia i, després, el màster de professorat.

Amb el campionat, deu tenir els alumnes ben contents, sobretot els de dansa...

Sí, n’estaven al cas i m’animaven! Estan molt contents. Al final, ser campiona no s’aconsegueix cada dia, fa molt temps que hi treballo i és un reconeixement.

El mundial en seria un d’encara més gran, hi pensa?

Hi ha el mundial de Solo Latino Adult, però, de moment, no de Sènior, que és relativament nova, la modalitat. De si s’acaba fent, n’està al cas la Federació espanyola de balls esportius. Si hi hagués la possibilitat d’anar-hi, ho faria encantada. El que hi ha segur i em faria il·lusió són competicions internacionals. La temporada dura fins al desembre i la idea és seguir, però no sé com anirà la cosa.

La podrem veure, prop de casa?

El 29 i 30 d’octubre i 1 de novembre hi ha una competició a Platja d’Aro. Ve molta gent de fora, internacional, i està molt bé. n

Subscriu-te per seguir llegint