Amaia captiva Cap Roig amb la seva naturalitat i espontaneïtat

Sortida fa uns anys guanyadora de la factoria d'Operación Triunfo -el concurs musical televisiu que catapulta a l'èxit uns pocs escollits o t'enfonsa de per vida- Amaia Romero ha anat adquirint serenor fins a aconseguir una maduresa musical molt particular i única en el gènere artístic. Amaia no necessita gaire parafernàlia per enlluernar al públic amb la seva veu dolça i serena i el seu comportament espontani i natural damunt l'escenari. Aquest estiu es troba presentant el tercer disc de la seva trajectòria que porta per títol Si abro los ojos no es real en una gira de molt pocs concerts que culminarà el desembre vinent a Barcelona. A diferència d'altres cantants que només volen esprémer l'estiu per fer un concert rere l'altre, Amaia ha escollit, en canvi, fer-ne pocs, però bons.

Divendres a la nit va aterrar al Festival de Cap Roig on precisament va fer gala de la seva naturalitat. És com un llibre obert, sense filtres, i durant la seva actuació ho va demostrar en diferents moments com quan per exemple va començar de nou dues cançons interrompent el seu inici perquè s'havia equivocat o bé de lletra o de to, quan va abraçar a un seguidor, quan va saludar efusivament a la seva família present a la platea o quan, fins i tot, va mostrar el seu vestit amarat de suor i explicant que en uns dies li ha de venir la regla.

Va interpretar alguna peça al piano, instrument que domina a la perfecció gràcies als seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, Pamplona, va tocar la guitarra i fins i tot va fer gaudir d'un públic totalment en silenci i respectuós quan es va posar a mans de l'arpa per cantar Ya está. Van ser 22 cançons, algunes d'energètiques com el seu famós Tocotó, fent aixecar el públic dels seus seients amb El encuentro i altres realment emotives com Despedida dedicada a la seva àvia ja morta i que va fer extensiva la dedicatòria a totes les àvies del món. I amb Bienvenidos al show, al contrari del que es pot pensar pel seu títol, va posar punt final a la seva actuació. Així de natural.

Subscriu-te per seguir llegint