Pere Anglàs: «Volia trencar amb la imatge romàntica dels indians»

Tot va començar amb una dada perduda entre documents històrics. Mentre investigava la relació entre la burgesia catalana i l'esclavitud a Cuba, l'escriptor i dramaturg Pere Anglàs (Mataró, 1966) va trobar un episodi real que acabaria convertint-se en el germen de la seva nova novel·la. La família López —una de les més influents entre els anomenats indians— va comprar la llibertat d'un nen de tot just tres anys com a mostra d'agraïment cap a la seva mare, que havia cuidat la seva filla gran com a esclava.

L'episodi, documentat, va obrir una cadena de preguntes que cap arxiu podia respondre. «A partir d'una petita història com aquesta et comences a fer preguntes. Què va passar amb aquest nen? Es va quedar a Cuba? Va continuar en contacte amb els López, com passava amb molts esclaus que després es convertien en servents a Barcelona?», explica l'autor.

D'aquestes incògnites va néixer Luis Massó, protagonista d'El sastre de Barcelona, novel·la amb la qual Pere Anglàs ha obtingut el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2026. A través d'aquest personatge, Anglàs reconstrueix la Barcelona de la segona meitat del segle XIX i revisa un dels relats més arrelats de la història catalana: el mite dels indians. Aquells emigrants que van fer fortuna a Amèrica i van tornar convertits en la nova elit econòmica.

De Cuba a Barcelona

La novel·la comença a l'Havana de 1852, assotada per una epidèmia de còlera, i segueix l'itinerari de Massó, el nen alliberat, des d'una infància marcada per l'esclavitud fins a una Barcelona en plena transformació industrial i política.

Massó arribarà a Barcelona amb la família López, convençut que el seu futur es pot construir lluny del passat. Aquest desig d'ascens social es converteix en un dels motors d'una novel·la en què l'alta costura funciona com a metàfora de la identitat i de la possibilitat de reinventar-se en un escenari que tenia ben poc d'idíl·lic.

«Parlar de la figura de l'indià és parlar d'aquell personatge que se'n va pobre a fer les Amèriques i torna ric, perfectament situat políticament i socialment. Aquest relat acaba romantitzant la seva figura», assegura l'autor.

Durant dècades, explica Anglàs, molts d'aquests empresaris van tornar convertits en benefactors dels seus pobles, finançant escoles, esglésies, hospitals o convents. Una generositat que va contribuir a consolidar una memòria pública molt més amable que la realitat sobre la qual s'havia aixecat una part d'aquelles fortunes. «Volia trencar amb aquesta imatge romàntica dels indians, sobretot tenint en compte les atrocitats que s'havien comès a la Cuba colonial i esclavista.»

En aquest entramat de poder emergeix Antonio López, antagonista de Massó. L'empresari simbolitza l'èxit econòmic d'una generació de comerciants que va fer fortuna en el tràfic atlàntic abans de tornar a Catalunya, afavorida per les autoritats. «A la monarquia li va molt bé aquesta nova burgesia: la Corona necessita diners i els burgesos en tenen, però no tenen títols. Aquí s'estableix una convivència entre tots dos poders.»

Davant seu, Massó encarna una forma molt diferent d'ascens social. Tots dos personatges comparteixen un mateix origen geogràfic, però aquest passat pesa de manera diferent sobre cadascun. «M'interessava aquest protagonisme antagonista. Tanmateix, cap dels dos no aconsegueix desprendre's d'aquest passat. L'origen estira de tots dos. López torna a Barcelona. Massó tampoc no pot escapar. El color de la seva pell el lliga al seu origen. Al final, tots dos es trobaran davant del mateix mirall.»

Lluny de convertir la novel·la en un judici històric, Anglàs teixeix una història que captiva des de les primeres pàgines. Al mateix temps, convida el lector a enfrontar-se a una part incòmoda del passat i a qüestionar-se fins a quin punt l'esplendor de la Barcelona burgesa es va construir sobre un sistema econòmic basat en l'explotació colonial i l'esclavitud.

Subscriu-te per seguir llegint