Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Carles Congost i Jordi Mitjà enceten el cicle estiuenc del centre ARBAR a la Vall de Santa Creu

"Vestigis d'estiu" proposa un projecte fílmic i un recull fotogràfic que es podran visitar fins al 29 d'agost

Laa performance "Amb pijama o sense" al centre ARBAR de la Vall de Santa Creu.

Laa performance "Amb pijama o sense" al centre ARBAR de la Vall de Santa Creu. / ARBAR

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Redacció

Redacció

Port de la Selva

El centre d'art i cultura ARBAR de la Vall de Santa Creu, a Port de la Selva, proposa pel seu cicle estiuenc "Vestigis d'estiu" dues iniciatives artístiques dels artistes Carles Congost i l'empordanès Jordi Mitjà. La inauguració es va fer el 18 de juliol amb un programa que va comptar amb la projecció d'Un dit de gel. Retrat de l'artista crepusular a Port de la Selva de Congost i del sopar-performance Amb pijama o sense feta amb aliments de la cultura gastronòmica dels anys 60 i 70 a càrrec de Jordi Mitjà. Tot i presentar-se en format performance, s'en va fer un recull fotogràfic que, juntament amb el film de Congost, es podran visitar fins al 29 d'agost al centre cultural.

La jornada va servir per inaugurar el projecte fílmic Un dit de gel. Retrat de l’artista crepuscular al Port de la Selva, que s'ha creat a iniciativa d’ARBAR i coproduït amb el Bòlit de Girona. El film pren el Port de la Selva com a paisatge físic i emocional des del qual reflexiona sobre la construcció de la identitat artística, el pas del temps i els imaginaris afectius de la cultura audiovisual contemporània.

La projecció del film "Un dit de gel. Retrat de l’artista crepuscular al Port de la Selva" durant la inauguració. ARBAR. (02)

La projecció del film "Un dit de gel. Retrat de l’artista crepuscular al Port de la Selva" durant la inauguració. ARBAR. (02) / ARBAR

La proposta gira entorn de la figura de l’«artista crepuscular», entesa com l’expressió d’un moment de maduresa i com una posició crítica dins l’art contemporani. Mitjançant la ironia, el melodrama, l’autoficció i la música, Congost qüestiona les categories amb què el sistema de l’art defineix l’èxit, la vigència i la continuïtat d’una trajectòria artística.

Pel que fa a l'obra Amb pijama o sense de Mitjà, s'ha cocebut com una proposta participativa que es va desenvolupar durant la inauguració del cicle. L’artista va prendre com a punt de partida un conjunt d’aliments i rituals vinculats a la cultura gastronòmica festiva i turística de les dècades de 1960 i 1970: l’ensaladilla russa, la sangria de cava i el pijama, unes postres elaborades tradicionalment amb flam, fruita en almívar, gelat i nata.

Tracking Pixel Contents