Girona Film Office: Com la ciutat es converteix en «Joc de Trons» o «Tomb Raider»

Girona està immersa aquests dies en el rodatge de la pel·lícula Enredados, i, arran de les produccions que acull la ciutat, fa temps que, més enllà de ser una destinació turística, també s’ha convertit en un gran plató cinematogràfic. La ciutat ha captivat productores d’arreu del món, que han trobat en ella uns escenaris idonis per als seus rodatges. Aquest fet ha permès veure Girona convertida en la França del segle XVIII durant el rodatge d’El perfum (2005), en regnes de fantasia o en altres escenaris ficticis. Una relació de Girona amb el cinema que ve de lluny.

Ara bé, el punt d’inflexió entre la ciutat i les productores arriba amb la creació de la Girona Film Office, entre el 2007 i el 2008. Segons el regidor de Cultura, Quim Ayats, aquell moment va suposar un canvi en la relació amb les produccions, ja que «hi ha un salt al principi, 2007-2008, quan entra en funcionament la Film Office». Des d’aleshores, l’activitat s’ha mantingut estable, però són les grans produccions internacionals, com Joc de Trons, Tomb Raider o ara Enredados, les que han fet més visible aquesta realitat.

El nexe entre les productores

Tot i els grans rodatges, totes les produccions que passen per Girona tenen un punt en comú: la Girona Film Office. Aquest servei municipal permet una coordinació entre les productores i l’Ajuntament, ja que acompanya els projectes i coordina les diferents àrees municipals implicades. «La funció de la Film Office és una coordinació transversal quan hi ha rodatges», explica Ayats, que recorda que aquestes activitats afecten diferents serveis municipals i que, per aquest motiu, «fa que sigui necessària aquesta figura».

El procés comença quan els localitzadors professionals contacten amb la Film Office per presentar els seus projectes. A partir d’aquí, si la proposta avança, s’inicia una preparació que, en el cas de les grans produccions, pot començar molts mesos abans del rodatge. «Ja hi ha molta gent treballant a la ciutat abans que això acabi passant, des del gener que estan amb això», assegura Ayats. Dins d’aquesta coordinació, un dels objectius és garantir el respecte pel patrimoni. «Hi ha una cosa sagrada, que és tractar amb tota la pulcritud màxima tot el patrimoni de la ciutat», remarca.

Malgrat que les grans produccions són les que tenen més repercussió, la Film Office gestiona cada any desenes de projectes de diferents formats. Segons dades de l’Ajuntament, durant el 2025 es van autoritzar 80 produccions: 56 rodatges i 24 sessions fotogràfiques. D’aquestes, 41 corresponen al plató audiovisual d’El Modern i 39 a espais de la via pública, especialment a zones com la Catedral, la Pujada de Sant Domènec, el Call Jueu o el Pont de les Peixateries Velles.

La tipologia de produccions és diversa i inclou anuncis publicitaris, programes de televisió, exercicis acadèmics, videoclips i nous formats digitals. Per això, Ayats defensa que la Film Office no s’ha d’entendre només com una eina per atraure grans projectes, sinó també en un servei important per gestionar totes aquelles activitats que consoliden l’ecosistema audiovisual de la ciutat. «No només hi ha les grans produccions, també són importants la resta de produccions», defensa.

Tot i que les grans productores de Hollywood no paguen taxes a l’Ajuntament, l’impacte econòmic, és una de les conseqüències més visibles dels grans rodatges. En el cas de Tomb Raider, el retorn va ser d’uns 1,5 milions d’euros i s’espera que Enredados tingui un impacte similar. Tot i això, Ayats assegura que «el retorn que ens agrada és per aquests dos sentits: per l’ecosistema cultural de la ciutat i pel retorn, implicació i serveis professionals que es puguin utilitzar de la ciutat». En aquest sentit, posa en valor la participació de professionals i empreses locals, des del sector audiovisual fins a serveis com lampistes, arquitectes o tècnics especialitzats. «El que és directe té un impacte directe que ja ens podem imaginar, però aquest impacte dels serveis i dels professionals també és molt important», afirma, mentre destaca també la relació amb centres formatius com l’ERAM i el CIFOG, que considera «una part fonamental perquè són espais educatius que formen part d’aquest àmbit» i perquè els rodatges permeten connectar la formació amb el món professional.

La controvèrsia amb els veïns

L’arribada de grans produccions, però, també genera afectacions, especialment entre els veïns del Barri Vell. Ayats reconeix que aquests rodatges «trastoca el dia a dia d’aquells que tenen una afectació directa i intentem, amb tots els esforços, minimitzar-ho el màxim», però defensa que cal trobar l’equilibri entre reduir les molèsties i aprofitar els beneficis que aporten.

El regidor recorda que en anteriors produccions hi han participat entitats culturals de la ciutat, però insisteix que «no és ni ha de ser mai Girona un escenari permanent». En aquesta línia, l’Ajuntament estudia possibles mesures com recuperar l’aplicació de taxes d’ocupació per a les grans produccions, però considera que cal analitzar el conjunt de l’impacte que tenen: «Com tota activitat, té elements positius i negatius i el que hem de fer és minimitzar els negatius i maximitzar els positius» conclou Ayats.

Subscriu-te per seguir llegint