Joan Magrané estrenarà una peça per quartet de corda al Festival de Torroella

El compositor Joan Magrané estrenarà el pròxim 2 d'agost la seva nova composició per quartet de corda, ES, al Festival de Torroella de Montgrí. L'obra, un encàrrec del mateix festival, serà interpretada pel Quatuor Diotima a l'Auditori Espai Ter, dins d'un programa que es completa amb els quartets de corda de Maurice Ravel i Claude Debussy.

Composta entre el 2024 i el 2025, ES constitueix el quart quartet de corda composta per Magrané. El compositor destaca que «he tingut la sort de recórrer aquest gènere, des del principi i en gran part, amb el valuós suport del Quatuor Diotima». De fet, la formació francesa ja va interpretar la resta de la seva obra per quartet de corda, que va ser enregistrat i publicat per Neu Records el 2019.

La nova partitura s'articula en dos moviments de caràcter contrastat: un primer de ràpid i enèrgic i un segon de lent i expressiu. El seu títol fa referència a la nota mi bemoll (Es en la nomenclatura germànica), que constitueix tant el primer com l'últim so de l'obra i actua com a eix estructural de tota la composició.

Més enllà d'aquesta referència musical, ES amaga un triple homenatge a tres figures essencials de la història del quartet de corda. Aprofitant l'homofonia entre Es i la lletra «S» en alemany, Magrané ret homenatge a Robert Schumann, Arnold Schoenberg i Franz Schubert, tres compositors pels quals, segons les seves pròpies paraules, sent «un afecte especial». De Schumann pren el caràcter dels dos moviments (mit Feuer i mit Ausdruck), inspirat en els Fantasiestücke; de Schoenberg incorpora una breu citació del seu Quartet de corda núm. 3; i de Schubert evoca el seu univers poètic com a rerefons de l'obra.

Entre els pròxims projectes de Magrané destaca l'estrena de Lamentationes, que tindrà lloc al març a París amb Les Éléments, l'Ensemble intercontemporain i Pierre Bleuse. Un mes més tard veurà la llum Quatre cançons catalanes, amb la soprano Violeta Alarcón, l'Orquestra de Cambra de Barcelona i Diego Martin-Etxebarria.

Subscriu-te per seguir llegint