Una brillant ‘Resurrecció’ amb joves gironins

Ni més ni menys que la Segona Simfonia de Gustav Mahler, Resurrecció, va ser l’obra escollida per la Jove Orquestra de les Comarques Gironines per realitzar el seu stage d’estiu, un repte al qual es van unir el Cor Jove Nacional de Catalunya i el Jove Cor del País Basc (l’Euskal Herriko Gazte Abesbatza que dirigeix Isabel Mantecón); la proposta es va estrenar diumenge a l’Auditori gironí i va aterrar ahir a la nit en un Palau atapeït. Els van recolzar la soprano Marta Mathéu i la mezzo Gemma Coma-Alabert, que van compartir la seva àmplia experiència amb gairebé 250 entusiastes joves músics.

Des del podi, la mestra Isabel Rubio s’enfrontava a una autèntica prova de foc, bregar amb una obra tan complexa i grandiosa com difícil de concertar. El resultat va evidenciar un intens treball previ, aconseguint un so de convincent acció de conjunt ja des del primer moviment; Rubio va insistir a donar brillantor als contrastos, amb bons resultats tant en les dinàmiques com en l’agògica regalant una versió ben frasejada. Els intèrprets li van respondre de manera polida i eficaç, entregats, concentrats i motivats, fins i tot trompes i trompetes. Hi va haver a més una molt bona resposta de la concertino i en general dels primers faristols, amb una fusta brillant i una percussió de professionals. Això també es va apreciar en la prèdica de Sant Antoni, potser el més difícil d’acoblar de tota l’obra. L’entrada de l’Urlicht, el meravellós Lied inserit enmig de la simfonia, va resultar fluid i natural, i Coma-Alabert el va abordar amb domini i expressivitat.

Hi havia ganes que arribés l’últim moviment, In Tempo des scherzo, quan l’orquestra va arribar a uns tutti electritzants de gran exigència i, és clar, amb la participació del cor en una partitura que acaba sent gloriosa i emotiva, tal com va passar en aquesta ocasió. Per aconseguir aquest objectiu es va comptar amb tota una experta en la matèria, la mestra Mireia Barrera a càrrec de la preparació d’uns cors que van sonar empastats, amb un convincent cant a l’uníson i oferint un so envoltant a l’estar ubicat a les llotges superiors, envoltant la platea (com també alguns instruments de percussió, a més dels bronzes). Marta Mathéu va brodar les seves intervencions, coronant una vetllada que va acabar en ovacions inoblidables.