Mitologia i escenaris onírics de Modest Cuixart protagonitzen l'exposició Thyssen de Sant Feliu de Guíxols

Modest Cuixart és aquest any el protagonista de l'espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, que celebra el centenari del naixement de l'artista amb una exposició en què el fa dialogar amb una vintena d'artistes. Una cinquantena d'obres, de les quals una trentena són de Cuixart, teixeixen vincles en una exposició que fa un recorregut per la seva trajectòria i recull l'interès de l'artista per les formes, paisatges, colors, personatges mitològics o el món oníric. La mostra ha estat comissariada un any més per Pilar Giró.

En total, 33 dels quadres són de Cuixart, i provenen de diverses col·leccions, entre les quals el Museu d'Art Contemporani (MACBA), que té un fons important de l'artista, o altres museus com els Carmen Thyssen de Màlaga i Barcelona o el Museu d'Art de Girona. Amb tot, hi ha obres que feia més de 30 anys que no s'exposaven, i que ara dialoguen amb altres pintors com Olga Sacharoff, Francesc Miralles, Lluís Graner, Modest Urgell, Joan Cardona, Eliseu Meifrèn o Emili Grau.

Amb el títol Vincles. Cuixart conversa amb la Col·lecció Carmen Thyssen, l'espai també inclou sis exposicions més d'altres disciplines artístiques com l'escultura o la ceràmica amb els artistes Samuel Salcedo, Pepa Poch, Eulàlia Ramon, Montse Lozano, Rosa Agenjo i Aleph/Estèsia, tots ells amb vincles a Sant Feliu i que estan repartits en diversos espais entre la plaça i els jardins del Monestir. La inauguració tindrà lloc avui a les 20 h, i es podrà visitar fins al 18 d'octubre.

Llenguatges i formes

El recorregut expositiu d'aquest any no està pensat per fer-lo en un ordre concret, i recull un total de 33 quadres de Modest Cuixart de diversos moments de la seva trajectòria, que dialoguen amb obres d'altres artistes dels segles XVIII, XIX i XX i d'altres contemporanis com ara Pepa Poch.

Més enllà d'aquestes obres rescatades, s'hi poden veure obres molt significatives de Cuixart com El Pescallunes (1949), que fins fa uns mesos estava exposada al MACBA en una mostra sobre Mercè Rodoreda. A la mostra dialoga amb Platja de Modest Urgell. El llenguatge oníric és protagonista d'una de les sales, en què formes canviants i en estat de metamorfosi conviuen en grans obres de l'artista, com El Mag Barrok (2002) o Metamorfosi del Faune (1971). La mitologia també hi té un pes important, amb obres com Helena (1974) de Cuixart que retrata una moderna i colorida Helena de Troia, i que dialoga amb Senyoreta al balcó d'Emili Grau.

Pilar Giró, que aquest any ha comissariat quatre de les mostres, ha assegurat que la mostra sobre Cuixart és "una oportunitat per ensenyar peces que fa molts anys que no es veuen", i que els vincles que ha creat amb altres artistes tenen l'objectiu de "dotar de contemporaneïtat la pintura del segle XIX amb el llenguatge d'avantguarda de Cuixart del segle XX". A més, Giró ha d'estacat l'esperit pedagògic de l'exposició, que ha estat pensada per un "ampli ventall de públic". El punt de partida per dissenyar la mostra ha estat la voluntat d'"homenatjar-lo i retornar-li tot el que ell em va donar".

La comissària va conèixer Cuixart l'estiu del 1993 i va tenir-hi relació fins la mort de l'artista, l'any 2007. Durant aquest temps, van dur a terme diversos projectes, entre els quals un llibre d'artista inèdit que s'exposa per primer cop. En aquest sentit, Giró assegura que la mostra ha volgut reflectir la manera de treballar de l'artista, qui sempre deia que s'havia de "buscar la unitat dins de la diversitat".

La directora de la Fundació Cuixart, Sílvia Arnau, ha remarcat la importància de les obres recuperades de Cuixart:"Hi ha peces molt importants que s'han rescatat de diferents col·leccions de museus de Catalunya, i que no s'havien mostrat des de fa 20 o 30 anys", ha subratllat. Es tracta d'obres de finals dels anys 40 i principis dels 50 que han estat guardades en dipòsits, entre els quals una desena són del MACBA. Ara es poden veure a l'espai Geografia humana, una de les sales temàtiques que conformen l'exposició.

Al seu torn, l'alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, ha destacat el "pas endavant" en el concepte de "Monestir de les Arts" i ha subratllat l'equilibri entre artistes locals i internacionals que hi ha a la mostra. Pel que fa al cap de conservació de la col·lecció Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, ha destacat el compromís de la Baronessa amb el municipi, i ha assegurat que les exposicions sempre han intentat "anar més enllà" i que tinguin una "identitat pròpia".

L'última obra de Cuixart

Una de les sales de l'exposició conté el llibre inèdit Geometria de l'onada, una oda al Mediterrani amb il·lustracions i poemes que Cuixart i Giró van fer junts i que va ser publicat el 2005. "Cuixart volia que féssim un projecte on poguéssim parlar d'artista a artista, i per això hi ha un vessant meu de poeta", ha indicat. Està concebut sobre diverses làmines de paper de color crema, i amb les il·lustracions de Cuixart fetes en un paper negre fet a mà. Va ser l'última obra de Cuixart abans de la seva mort l'any 2007.

El futur del Museu Thyssen

En una intervenció a la premsa, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha explicat que de cara a principis d'agost hi haurà novetats sobre el futur Museu Thyssen que ha d'acollir la ciutat, que comportaran la licitació del projecte. Motas ha explicat que el concepte del "Monestir de les Arts va prenent forma" a través de les diverses exposicions que han sorgit aquest any, i que també implica altres espais com ara els jardins del Monestir.

Subscriu-te per seguir llegint