La futura companyia de dansa de Catalunya recull aplaudiments i dubtes

Malgrat totes les incògnites sobre el model de la primera companyia nacional de dansa de Catalunya –nom que, per cert, no és definitiu–, la notícia de la seva creació, avançada per El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona, el cap de setmana passat, ha generat optimisme en la majoria del sector. Històricament no ha sigut fàcil trobar consensos en el món del ball. Aquest projecte, impulsat per la Generalitat, ha sigut llargament anhelat per les escoles de dansa, que fa anys que veuen com els seus ballarins emigren a la recerca d’una feina estable a l’estranger, i ara aplaudeixen la nova companyia nacional de dansa que tindrà casa seva al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Aquesta iniciativa serà una realitat una vegada es signi el nou contracte programa 2027-2030. Crear-lo requerirà temps, tot i que la creació d’aquesta companyia no és un projecte faraònic. Entre 15 i 20 ballarins, aproximadament, la formaran, segons es desprèn dels contactes que han mantingut representants de les institucions públiques dependents de la Generalitat amb el sector. A ningú se li escapa que per poder acollir-la caldrà ajustar els espais del TNC per tal d’acomodar el conjunt, que, entre d’altres, requerirà sala d’assaig, vestidors... El procés per escollir un responsable, l’equip tècnic i els ballarins també requerirà temps. La professió viu la notícia com un reconeixement i, en general, l’aplaudeix d’acord amb el sondeig fet per aquest diari amb alguns dels seus agents. Però també genera dubtes.

"Més visibilitat"

"És una molt bona notícia", afirma Sandra Barroso, presidenta de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC). "Tenir una companyia nacional de dansa reforçarà el sector i ens donarà més visibilitat", afegeix, mentre apunta que ha "de ser un plus que no tapi res del poc teixit de dansa que tenim". A Barroso li preocupa com i de quina manera es construirà aquesta nova companyia. "Tothom ha de tenir veu i anar d’acord: tant el Mercat de les Flors com l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya (ACPDC) i nosaltres".

De moment, ja han mantingut alguna trobada amb Joan Francesc Marco, president del Consell d’Administració del TNC, i esperen poder fer-ho també amb Josep Maria Mestres, que el mes passat va ser elegit com a nou director artístic de teatre.

"Celebrem que hi hagi una companyia pública de dansa. Volem que hi hagi salaris dignes, remuneracions justes i carreres que garanteixin estabilitat als ballarins", afirma. Però li agradaria saber com s’elegirà la direcció artística del projecte i com seran els processos de selecció dels membres de la companyia. "Hi ha d’haver transparència i criteris clars en les convocatòries, tant a l’hora de seleccionar els ballarins com els coreògrafs i creadors". Segons la seva opinió: "Hem de construir-la entre tots els diferents agents per enfortir l’ecosistema de la dansa catalana. Tenim molt bons creadors i ballarins".

Ningú vol que la companyia resti fons púbics al sector, ni que creï competència amb els conjunts que ja existeixen. Aquesta és una línia vermella important. "La realitat és que cap companyia independent avui com La Veronal i Mal Pelo podran pagar un sou a 20 ballarins", assenyala Roberto G. Alonso, president de l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya (ACPDC). "No hi podem estar a favor o en contra sense haver vist el projecte definitiu", adverteix. A G. Alonso li agradaria saber "com serà aquesta companyia, què implica i quant costarà", i també li preocupa "que s’aposti més per comptar amb coreògrafs de fora que d’aquí, com hem vist a IT Dansa", afegeix respecte a la companyia de postgraduats de l’Institut del Teatre, un centre públic que depèn de la Diputació de Barcelona.

Espai on assajar

Tampoc veu clar que tingui la seu al TNC. "Quan jo vaig estrenar Loneliness a la Sala Tallers no teníem un espai on assajar. Vam haver d’anar a la Fabra i Coats. La Tallers no és un espai adequat. Li falta insonorització, calefacció, aire condicionat. Arreglar-ho i condicionar un espai per a la companyia costarà diners", sentencia el president de l’ACPDC.

Fa anys que la veterana Marisa Yudes, presidenta de l’Associació d’Escoles de Dansa Autoritzades (AEDA), es reuneix amb les institucions per impulsar una companyia estable de dansa. Per ella "és un deute que Catalunya tenia amb la dansa". Respecte a com hauria de ser, demana dues coses. D’una banda, que "un 65% dels ballarins i l’equip tècnic siguin catalans". De l’altra, "que es respectin les puntes, perquè, evidentment, hi haurà dansa contemporània, però la clàssica ha de tenir també lloc en aquesta companyia".

Diversos cops s’ha estudiat la possibilitat de tenir una companyia pública. L’última va començar el setembre del 2023, quan el Parlament va aprovar estudiar la creació d’un Cos Nacional de Dansa de Catalunya per donar sortida professional al talent local format aquí i garantir una presència estable de gires i produccions. El document assenyalava la necessitat de buscar connexions amb centres públics que programen dansa com el Mercat de les Flors, el Gran Teatre del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya. I el més important: buscar la manera d’assegurar una dotació pressupostària estable. Establir vincles amb circuits internacionals era un altre punt per estudiar. Abans que acabi l’any, el TNC ha de presentar el seu pla per donar forma a una companyia que marcarà un abans i un després a Catalunya.

Ser ambiciosos

També els centres d’ensenyament púbics que formen ballarins estan encantats. "D’entrada, el projecte em sembla fantàstic. Necessitem tenir aquest tipus de companyies estables públiques perquè ens permetran un altre tipus de produccions i ser ambiciosos. La feina de freelance no contribueix a crear un teixit com ho fa una companyia d’aquest estil", comparteix Jerónimo Forteza Ramos, docent de dansa clàssica a l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, únic centre de formació professional de dansa que sosté la Generalitat. El 2022 va sortir la primera generació que va cursar el cicle sencer, des de primària fins al grau professional. Una gran part dels seus alumnes se’n van a l’estranger a l’acabar, com passa a l’Institut del Teatre, l’altre centre públic que acull el Conservatori Professional de Dansa i la companyia IT Dansa de postgraduats.

Per als futurs ballarins de Catalunya, els que estan en procés de ser-ho, els que treballen aquí o han emigrat per perseguir el somni de viure de la dansa, la nova companyia del TNC és una notícia fantàstica sempre que sumi. Fa anys que el sector lluita per tenir més visibilitat i bolos i aquesta tardor aprovarà el III Pla d’Impuls a la Dansa 2027-2030, que coincidirà amb el tancament per obres de reforma del Mercat de les Flors, epicentre de dansa contemporània a Barcelona, entre el 2027 i 2029. "Era del tot necessària una companyia nacional. Però l’ideal seria que tingués 40 ballarins, menys de 20 és un grup", opina Marta Almirall, coreògrafa veterana.

Subscriu-te per seguir llegint