Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

I per què no ballar els clàssics de Vivaldi?

El Mirador del Castell de Peralada vibra i s’emociona amb «4 Danced Seasons», una excel·lent fusió de «Les quatre estacions», obra del músic italià, i del ball contemporani de la Compagnie Käfig

Julien Chauvin, al violí, tocant al costat dels ballarins de la Compagnie Käfig

Julien Chauvin, al violí, tocant al costat dels ballarins de la Compagnie Käfig / Toti Ferrer

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Carles Rosell

Carles Rosell

Peralada

Feinada de por tindria Antonio Vivaldi si ara aixequés el cap. Estaria ben cofoi de veure que la seva obra, cúspide del barroc, és encara ben present segles després de la seva mort. Però alhora, se’n faria creus del munt d’adaptacions, versions i interpretacions ideades a partir de les seves cançons. Sorpresa majúscula s’emportaria, amb molta probabilitat, si pogués deixar-se seduir per la barreja agosarada que suposa portar Les quatre estacions a una dimensió desconeguda. Perquè 4 Danced Seasions fa precisament això. Neix des d’un punt de partida clàssic, perquè interpreta la conegudíssima creació de l’autor italià a partir de la dolçor de la corda i l’acompanyament imprescindible del clavicèmbal; però perquè també transporta el seu què i com a l’aspectre visual a partir del moviment corporal de la dansa. Els set ballarins de la Compagnie Käfig van ser els artífexs d’una experiència escènica única, en què el seu ball va dialogar a les mil meravelles amb la música interpretada per Le Concert de la Loge (sota la batuta d’un excels Julien Chauvin al violí). Un còctel arriscat, però portat a la realitat de manera excel·lent per fer viatjar peces del segle XVIII a la realitat més contemporània possible.

Primavera, Estiu, Tardor i Hivern, així com d’altres peces de Vivaldi, són el punt de partida. L’excusa, per dir-ho d’alguna manera. Això ho ha agafat el coreògraf Mourad Merzouki per somiar, deixar-se emportar i crear Si el Mirador del Castell de Peralada es va omplir ahir de gom a gom i va aplaudir durant minuts va ser perquè aquest creació va funcionar. La dansa urbana i la música barroca van donar-se la mà durant una hora i quart, temps que va passar volant. Les partitures de Vivaldi van cobrar vida a còpia d’una dansa neta, elegant, vibrant. La bona sintonia entre músics i ballarins va ser la clau perquè tot funcionés. Atrils, instruments, colors càlids, llum i foscor; moviment, so net i molta passió a l’escenari. Els ingredients que van transportar la tradició de la música clàssica fins a una dimensió contemporània, actual i innovadora.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents