CRÒNICA
El Trio Fortuny debuta a Peralada entre la música de cambra i la tradició catalana
La formació celebra gairebé una dècada de trajectòria amb la col·laboració inèdita de Judit Neddermann i una estrena de Francesc Prat
Interpretació conjunta del Trio Fortuny i Judit Neddermann, aquest dimecres. / Toti Ferrer (Festival de Peralada)
Afegeix-nos a Google
El Festival de Peralada celebra quaranta anys i el Trio Fortuny és a les portes d’arribar a la seva primera dècada. Les dues commemoracions han coincidit aquest dimecres a l’església del Carme, on Joel Bardolet, al violí; Pau Codina, al violoncel, i Marc Heredia, al piano, han debutat com a formació al certamen amb un recorregut entre el gran repertori, la creació contemporània i la cançó tradicional catalana.
La vetllada s’ha obert amb l’Allegro vivace e con brio del Trio Fantasma de Beethoven, interpretat amb precisió i un diàleg constant. Un dels moments més intensos ha arribat amb el Pezzo elegiaco del Trio op. 50 de Txaikovski. El romanticisme ha continuat amb Soir op. 78, de Mel Bonis, una peça íntima que també ha servit per reivindicar una compositora menys present als programes habituals.
L’estrena de Ronde, de Francesc Prat, encarregada pel festival, ha estat un dels instants més solemnes del concert. Abans de començar, Bardolet ha demanat al públic silenci absolut per gaudir plenament d’una obra en què les pauses tenen un paper essencial.
Disc amb Nedderman
El programa ha canviat de registre amb l’entrada de Judit Neddermann, que també debutava a Peralada. La cantant s’ha unit al trio per interpretar L’hereu Riera i Muntanyes regalades, amb arranjaments de Marc Heredia. La seva veu s’ha integrat amb naturalitat en el repertori de cambra i ha connectat el llenguatge clàssic amb el patrimoni popular català. Heredia ha explicat que les dues peces s’inclouran en un disc conjunt, format per una quinzena de cançons d’arrel tradicional i previst per a la tardor vinent.
La recta final ha recuperat el repertori històric amb l’Andante con moto del Trio D. 929 de Schubert i el Trio núm. 1 op. 8 de Xostakóvitx.
També hi ha hagut temps per als dos bisos finals. El primer ha estat Morgen!, de Richard Strauss i el punt final l’ha posat Neddermann amb Mare, vull ser pescador, d’Antònia Vilàs, una havanera adaptada a la sonoritat del trio. La invocació a la Verge del Carme ha establert un vincle simbòlic entre la música i l’espai com a colofó final.
Subscriu-te per seguir llegint
- Una gironina al terratrèmol de Colòmbia: «No ens podíem creure que allò fos real»
- Quique Álvarez: 'Tsygankov estava convocat i no ha volgut canviar-se
- Girona-Leganés (1-1): Abel Ruiz evita una plantofada de realitat per començar
- L’avís d’un expert en seguretat sobre un hàbit molt habitual: «No deixis la clau posada al pany a la nit»
- Grava sense saber-ho els últims instants de la seva parella: el vídeo d’una mort que sacseja les xarxes
- Girona acumula més de 14.000 habitatges nous sense vendre
- La UdG apareix per vuitè any consecutiu en el rànquing més prestigiós del món
- Desconfiança entre els comerciants del Barri Vell de Girona per la gestió de les papereres
