Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

CRÒNICA

Les bales de Marc Parrot i les explosions del Quartet Brossa

La presentació al Festival Porta Ferrada del projecte musical i llumínic "El frec i la bala" va ser tan celebrada com sorprenent

El concert de Marc Parrot i el Quartet Brossa al Festival Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.

El concert de Marc Parrot i el Quartet Brossa al Festival Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols. / Jordi Galderic Casademont

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Ariadna Sala

Ariadna Sala

Sant Feliu de Guíxols

Amb un muntatge de llums càlids, colorits i blancs, i una posada en escena estàtica -i voluptuosa interpretativament-, Marc Parrot i el Quartet Brossa desplegaren les ales. Unes ales en forma de melodies ràpides, molt harmòniques, ara lentes, ara erràtiques, ara virtuoses. Un disc que van interpretar de dalt a baix: El frec i la bala, sortit del forn aquest mateix any amb lletra i veu de Parrot i l'acompanyament musical i arranjaments d'aquest quartet inquiet.

El disc conté cançons amb inspiracions molt diverses: a La carta, la lletra prové del poeta Manuel Forcano; a Casagemas, es parla de l'amistat a partir de la història tràgica de Jaume Casagemas, amic de Picasso; a La casa del pare, la lletra ens pregunta on se'n va tot allò que queda orfe davant la pèrdua.

Una bona mescla, aquesta. Parrot va explicar ahir al públic del festival Porta Ferrada, que l'escoltava assegut a les butaques del Teatre Municipal Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, que aquest projecte va néixer d'unes ganes compartides de "fer alguna cosa junts". El nom descriu les dues ànimes: el frec, que descriu aquesta fressa que fa l'arquet quan entra en contacte amb les cordes dels instruments; i la bala, aquestes lletres en forma de cançó que Parrot intenta llançar al públic, perquè trobin un forat. "Us estic disparant bales i el Quartet Brossa llança explosions", va asseverar el músic. I oi tant que les llançava, i de forma sorprenent: el quartet no era una simple melodia de fons, sinó que donava personalitat a cada cançó, i en alguns casos, com ara a La bala, feien un acompanyament vocal en forma de "Bang, Bang".Per postres, a On és l'amor, els quatre arquets vibren a una velocitat excitant.

Més enllà del disc, en sortiren peces dignes de ser digerides amb calma com Quantes coses, amb participació del públic inclosa, o Promesa, amb lletra de Blanca Llum Vidal. I un bis molt aplaudit amb Misteriosament feliç. La satisfacció de sentir bona música no té preu.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents