Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Nacha Delpiano: “nosaltres volem despertar la curiositat”

La directora de Brava Arts reivindica un model cultural basat en la multidisciplinarietat, els nous formats i la connexió entre artistes i territori

Brava Arts

Brava Arts / Júlia Saura

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Jana Coromines Costa

«Nosaltres d’alguna forma el que volem és despertar la curiositat». Aquesta és una de les idees que defineix la proposta de Brava Arts, un centre de creació de La Bisbal d’Empordà, que aposta per nous formats artístics i noves maneres de viure la cultura. La directora, Nacha Delpiano, explica que el projecte intenta detectar com estan canviant les formes d’oci i adaptar-se al que busca actualment el públic. «Estem molt en contacte amb la matèria artística» i això permet veure com «les formes de passar-s’ho bé també estan canviant».

Aquesta mirada ha estat especialment present en la quarta edició del Brava Arts Weekend (BAW), que s’ha celebrat aquest any amb una programació que ha combinat música, art digital, dansa, gastronomia i diferents propostes vinculades a les noves tendències. El festival vol allunyar-se dels models més massius i oferir experiències que siguin difícils de trobar en altres cartelleres. «La gent vol buscar coses que no estan en altres festivals», explica Delpiano.

El BAW també busca trencar amb la idea que cada proposta cultural s’adreça necessàriament a una franja d’edat determinada. El públic del festival és «molt heterogeni, ja que hi van des de nens i nenes fins a iaies de 90 anys». L’objectiu és «crear espais on diferents generacions puguin compartir activitats» i deixar-se sorprendre per propostes que no tenen un públic predeterminat.

La programació d’aquesta edició ha inclòs una peça d’una artista australiana i diferents propostes de silent disco, amb música algorítmica i static dance. També hi ha hagut propostes de música contemporani, animal flow —una pràctica que combina ioga contemporània i dansa— i peces d’art digital, a més d’un mercat i una proposta gastronòmica. El públic podia moure’s entre diferents espais i descobrir expressions artístiques molt diverses en un mateix lloc.

Una de les particularitats del festival és que els artistes que hi participen tenen una relació directa amb Brava Arts. «Tot el line-up està connectat amb Brava Arts», assenyala Delpiano. Alguns han anat al centre a gravar els seus discos, d’altres són co-workers i també hi participen artistes que hi han fet una residència i hi presenten els projectes en què estan treballant. D’aquesta manera, el públic no només coneix el resultat d’una obra, sinó també part del procés de creació. «És com veure una estrena i també un procés creatiu», explica.

Aquesta filosofia es trasllada a les noves formes d’oci que incorpora el festival, com el Coffee Rave o l’static dance. Són propostes que parteixen de la idea que no tothom busca la mateixa manera de divertir-se: hi ha qui vol fer activitat física, prendre un cafè o ballar sense consumir alcohol. «El que buscàvem una mica és posar una antena de què està passant», explica Delpiano, per detectar noves maneres de passar-s’ho bé que estan apareixent en diferents llocs del món.

Tot plegat forma part d’un projecte que Delpiano defineix com una «fàbrica de creativitat». Brava Arts desenvolupa projectes multidisciplinaris a través de residències, comissions i altres formats de producció artística, amb la voluntat de connectar el talent local amb artistes d’altres parts del món. «Nosaltres no som artistes, sinó que som gestors culturals», explica. La seva tasca és donar suport també a aquells aspectes que no són estrictament creatius, però que són necessaris per fer possible una producció artística.

Per fer-ho, el centre disposa de 4.000 metres quadrats d’instal·lacions, amb tallers escenogràfics, un croma, una sala de dansa, espais de co-working, sales de residència per a pintors i un estudi de gravació. L’objectiu és que els artistes puguin trobar en un mateix espai els recursos necessaris per desenvolupar els seus projectes.

Per Brava Arts, la convivència entre disciplines és una part fonamental d’aquest ecosistema. Pel centre hi han passat artistes i projectes com Albert Pla, Clara Peya, Napalet, Twing, Maria Prats o l’artista xilè Only Joke. A més, s’hi han desenvolupat projectes relacionats amb la música clàssica i els nous formats escènics, com una producció amb la directora d’orquestra Ondra de la Parra o una nova versió de Carmen amb Bàrbara Lluch. La intenció, per tant, és precisament evitar que les diferents disciplines funcionin com a compartiments separats. «El que nosaltres volem és connectar-ho tot», afirma Delpiano.

En aquesta mateixa línia s’emmarca el Programa Internacional de Residències de Ceràmica, desenvolupat amb el Terracotta Museu i l’Associació de Ceramistes. La proposta busca aprofitar les instal·lacions que ja existeixen al territori i establir una col·laboració entre institucions. «No hem de competir, hem de col·laborar», defensa Delpiano.

L’objectiu final de Brava Arts és que el projecte i el territori vagin agafats de la mà. Delpiano defensa que la Bisbal i l’Empordà tenen potencial per convertir-se en un referent de la creativitat i l’art digital. «Ens agradaria que Brava Arts i la Bisbal siguin un far de la creativitat aplicada a aquest país», afirma. La voluntat és aprofitar el potencial creatiu i el patrimoni industrial de l’Empordà per convertir-lo en «un pol creatiu» connectat amb estudiants i creadors d’arreu del món.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents