Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Núria Rial, l’últim regal de l’estiu al Festival de Peralada

La concertino Lina Tur Bonet també interpreta excel·lentment el repertori barroc als temps de Vivaldi sota la batuta de l’incombustible Jordi Savall

Tur Bonet, Savall i Rial al final del concert.

Tur Bonet, Savall i Rial al final del concert. / Miquel González

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Eduard Boadas Rabassedas

Núria Rial i Jordi Savall van oferir l’últim regal d’aquest estiu a casa al Festival de Peralada. El seu concert, dedicat al barroc italià als temps de Vivaldi, va ser-ne una mostra preciosa de la mà de Les Musiciennes du Concert des Nations i la seva concertino Lina Tur Bonet, que, amb la meravellosa soprano que és Rial, va protagonitzar la vetllada. Savall, incombustible a la batuta, gaudia de la seva mestria gairebé com un espectador més.

El Concert per a violí en La major, d'Albinoni va preparar l’entrada de la gran protagonista de la nit, Núria Rial i, sobretot, la seva espectacular veu, una delícia de soprano. Amb Il pianto de Maria, de Ferrandini, la manresana ja va exhibir les seves capacitats. El seu cant plasmava el dolor de la mare que veu morir el fill, i remetia a tantes guerres, injustícies i llàgrimes com hi ha el món.

Rial, durant el concert, amb Savall dirigint al fons.

Rial, durant el concert, amb Savall dirigint al fons. / Miquel González

La potència vocal de Rial va desplegar-se del tot amb les composicions de Vivaldi. A la Salve Regina RV 617, va oferir un cant líric molt coherent amb l’estil musical i empastat perfectament amb l’ensemble barroca; i en el Laudate pueri Dominum, RV 600 va elevar del tot un viatge on cada melodia formava un bloc continu cap al final. Final en què, a més, Savall i Rial van tenir la cortesia d’obsequiar Peralada amb dos bisos.

Però la soprano no fou l’única a brillar, perquè Tur Bonet, va deixar tothom bocabadat descarregant tota la força i energia de Vivaldi en els Allegro del Concert per a violí, RV 208, realment complicats. Una interpretació fantàstica que va replicar en el Concerto grosso en Re menor de Geminiani dialogant amb moltíssima comunió amb les companyes del conjunt.

De fet, les mirades entre totes les integrants del concert denotaven complicitat: S’escoltaven i, amb els cossos, donaven intenció a cada nota per donar el final d’altura que es mereixia la 40a edició d'estiu del Festival de Peralada, que a finals de mes encara farà un repicó wagnerià amb el Festival de Bayreuth al Palau de la Música.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents