A Yerai Cortés fins i tot li sona flamenca la cafetera

Amb una habilitat sorprenent, Yerai Cortés, el guitarrista pop, marca un ritme picant amb els artells sobre una taula d’alumini de la terrassa d’un bar de Barcelona. Ho fa mentre explica per què el flamenc no ha sigut mai, mai, mai, un gènere per a ell, ni una proposta artística, ni fins i tot música. "És un so més en la meva vida. Quan els meus cosins venen a casa i toquen a la porta, quan truco al meu tiet Jesús i em canta una lletra. O quan ens fem una abraçada passant la mà per l’espatlla. És el soroll de la cafetera, el de la rentadora, quotidià, i és difícil desconnectar-se’n". Una passió que el gener de 2027 regalarà a Girona en el concert previst a l'Auditori en col·laboració amb el Festival Neu! presentant el seu darrer treball, Popular, que s'ofereix com un autèntic calidoscopi flamenc.

Yerai Cortés no va aconseguir desconnectar del flamenc ni de la guitarra quan una lesió a la mà li va impedir tocar l’instrument. En aquelles circumstàncies va florir Popular (Sony Music), el seu últim àlbum d’estudi, amb el qual va buscar maneres de transmetre sentiment més enllà de les cordes escrivint-ne les lletres i fins i tot formant part de les veus. "Jo volia parar, però no podia. Començava a escriure i deixava els espais per a la guitarra per quan em recuperés. I de sobte em vaig adonar que ja no hi havia lloc per a la guitarra!", comenta l’alacantí. "M’he tret de sobre els prejudicis del guitarrista, d’haver de mostrar tots els trucs, i simplement m’he dedicat a posar l’emoció en primer pla. Ha sigut una oportunitat treballar amb la guitarra al cap, no amb la guitarra a les mans", afegeix el músic, que ha portat amb èxit el seu Popular per tots els racons. Ara, a més, publica Live at Montreux (Sony Music), un disc gravat durant el seu concert al prestigiós Festival de Jazz de Montreux de l’any 2025.

Popular és, per tant, el seu disc més "popular", de cançons amb estrofa, tornada i, remarca l’artista, una manera "d’escriure en la qual no hi ha gaire metàfora, va molt al gra, utilitzant paraules superquotidianes". El disc, a més, reserva la sorpresa d’un Yerai Cortés que canta a estones (hi ha un grup de veus escollides), però assegura que això no s’instaurarà en la seva carrera. "Jo m’ho imagino en una obra de teatre. Hi ha actors que canten, però que no tenen per què ser cantants, ¿no? El que prioritzes en una escena és arribar a l’emoció", comparteix el guitarrista. En aquest punt sorgeix la quotidianitat, la seva família o la seva casa (Alacant, tot i que fa 14 anys que viu a Madrid).

Yerai Cortés i els seus secrets de família van protagonitzar el debut en el cine de C. Tangana, La guitarra flamenca de Yerai Cortés (premiat amb un Goya) i això va suposar, el 2024, un salt de popularitat per al músic alacantí. "Les coses ens han sortit excessivament bé. M’he pogut asseure en una taula a dinar amb el meu pare i la meva mare. I tot això que ara ens està venint artísticament està sent un èxit", comenta Cortés.

Del tablao al Palau

La popularitat l'ha portat a omplir grans auditoris i actuar en festivals i recintes moltes vegades no preparats per al so que requereixen els seus espectacles, cosa que l'obsessiona. "El disc -comparteix Cortès- no va en direcció a allò massiu, va cap a la superació, a fer coses que ens inspirin i motivin. I per a aprendre coses noves. I si tot això ens porta a posar [en un concert] no sé quants milers i milers de persones, doncs endavant. I si no, doncs... A mi em deia sempre el meu oncle que la guitarra on millor sona és en els llocs petitons". No obstant això, en els últims anys ha passat per emblemes com el Palau de la Música. "Era un somni tocar en llocs icònics, grans... Però, planejar-ho? No pas!".

'La guitarra flamenca de Yerai Cortés' també presentava un guitarrista al qual situaven (o millor dit, veien) entre el modern i la tradició, alguna cosa que es resumia amb una frase: "Els moderns el tracten de modern, però els gitanos el tracten de gitano". "Amb la guitarra ho tens tot lloc, el modern i l'antic en una, no fa falta que li posis res. La guitarra en si ja és el tradicional. Després canvia la manera de tocar-la i la manera en què la gent ho escolti. Amb aquestes tres coses tu ja pots fer avantguarda i tradició".

Subscriu-te per seguir llegint