Malú exhibeix la força de la seva veu en un emotiu retrobament amb Cap Roig

Una successió d’imatges de Malú quan era petita i durant els primers anys de joventut va obrir aquest dijous a la nit el seu retorn al Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. Era la introducció de Quince, una gira que mira enrere cap als orígens d’una trajectòria que va començar quan tot just tenia quinze anys i que, gairebé tres dècades després, manté en la potència vocal un dels seus principals signes d’identitat.

Feia una dècada que Malú no actuava a Cap Roig. La seva última visita havia estat el 2016, i el retrobament va arribar sense grans artificis, amb un repertori extens que va deixar gairebé tot el protagonisme a les cançons. Todo sabe a ti i Por si alguna vez van obrir una nit en què l’artista només va interrompre el fil en comptades ocasions.

Després de les tres primeres cançons, l’artista madrilenya va explicar que volia reunir el màxim de temes perquè el públic pogués divertir-se i desconnectar durant unes hores.

A partir d’aquí, Malú va encadenar el repertori gairebé sense pauses. Sin ti todo anda mal, Me quedó grande tu amor, Te conozco desde siempre, Invisible o Donde te viví van donar pas a un tram més rítmic amb El Apagón, Desprevenida i un medley llatí amb Eres el agua, Enamorada i Dame tu alma. Un bloc acústic amb Guerra fría, Aquí i Vuelvo a verte va rebaixar momentàniament les pulsacions abans de recuperar intensitat.

Tram final intens

El concert va créixer sobretot a partir d’Ahora tú, Rota, Blanco y negro i A prueba de ti, quevan trobar un públic cada vegada més entregat, abans d’un tram final amb No voy a cambiar, Contradicción, Toda, Quiero i Primer amor. Però el gran esclat vocal encara estava per arribar.

Al bis, Malú va interpretar Salvar al rey i després Aprendiz, totes dues amb l’acompanyament del piano. Va ser en aquest últim tema quan va exhibir amb més contundència la potència de la seva veu. En acabar, el públic es va posar dret i li va dedicar una llarga ovació.

Ausente també va començar amb el piano abans de créixer amb l’entrada de tota la banda. Abans de Cómo una flor, l’última cançó, Malú va tornar a parlar. Visiblement emocionada i entre llàgrimes, va confessar les pors, inseguretats i «fantasmes» que de vegades apareixen pel camí, i va agrair al públic haver-los fet desaparèixer aquella nit.

En definitiva, una dècada després, Malú va tornar a fer seu l’escenari de Cap Roig. I si el retrobament havia trigat deu anys a arribar, ella mateixa va deixar clar abans de marxar que confiava a no trigar tant a tornar-hi.

Subscriu-te per seguir llegint