Les guies i mapes en paper es reivindiquen com una eina "fiable i objectiva" en un món cada vegada més digitalitzat

Durant els darrers anys cada vegada són més les persones que fan servir internet per organitzar i planificar els seus viatges. Els múltiples recursos digitals, així com la irrupció de la intel·ligència artificial, han impactat de ple en els hàbits de la població, però no han aconseguit reemplaçar les guies i mapes en paper que es continuen reivindicant com una eina «fiable i objectiva». La claredat i la facilitat de consulta d’aquests materials els permet «complementar» un ecosistema digital on tot està «desordenat i en massa». Si bé els llibreters admeten un retrocés en les vendes, auguren un futur sòlid a un format que s’ha sabut reinventar. «Parlar del final de les guies de viatges queda molt lluny», asseguren a l’ACN.

Coincidint amb les vacances d’estiu, l’activitat de les llibreries de viatges d’arreu del territori s’intensifica notablement en comparació amb altres períodes de l’any. Entre les compres dels clients no hi falten les guies i els mapes en paper, que en temps de Google Maps i Wikiloc es mantenen com una opció que aporta fiabilitat però, sobretot, ordre. Així ho afirma el responsable de la llibreria gironina Ulyssus, Josep Maria Iglesias, que considera que aquesta comoditat és la clau.

«On menjar, on dormir, quins itineraris es poden fer... la guia en paper és una cosa que tens a mà i obres quan vols sense la necessitat de cap mitjà electrònic», detalla. Si bé és cert que la botiga ha notat una disminució pel que fa als compradors més joves, defensa que l’interès és ben viu. «Els llibres en paper s’havien d’acabar amb l’arribada dels e-books i no ha sigut així», recorda Iglesias, «a més, veiem com les editorials aposten per aquest format i treuen moltes novetats».

La cartografia de muntanya és un dels àmbits que millor resisteix els efectes de la digitalització. El mapa en paper continua sent una eina útil per estudiar recorreguts, identificar refugis, fonts o possibles vies d’escapament abans de sortir. Durant l’activitat, habitualment es complementa amb dispositius GPS o tracks digitals.

«No hi ha res com un mapa»

Iglesias, de la Ulyssus, reconeix que amb el mòbil es pot tenir la localització concreta, però no la visió general del tema. «A l’hora de planificar no hi ha res com un mapa en paper, que et dona una visió global i una seguretat que va més enllà de percebre un rectangle petit que et mostra on ets», assenyala. Tot i això, li sembla interessant que es pugui complementar una cosa amb l’altra.

Un comprador d’aquest format és en Jordi, de Girona, que sempre que necessita alguna cosa no dubta a visitar la llibreria. Quan prepara una ruta l’estudia del tot i és al lloc on fa servir la tecnologia per acabar de precisar «perquè potser hi ha boira, o perquè no es veuen les muntanyes de referència». «A mesura que camines pots veure que aquell camí no està bé i seguir un altre, perquè no t’agrada o perquè fa massa pendent», afirma, «es pot marcar sobre el paper i és senzill i pràctic».

Per en Jordi interpretar la muntanya i el paisatge té molta importància per evitar problemes posteriors. «La gent que hi va confiant només en l’electrònica ha de fer aquest pas. Al paper és molt fàcil buscar una cosa i mentre l’estàs mirant, immediatament, et fa pensar en una altra i la trobes just després. És com menjar cireres, mai estires una i surt sola», conclou.

La directora de la llibreria Altaïr de Barcelona, Elena Barnadas, defensa que en un moment de forta presència digital a la societat, les guies i mapes en paper es converteixen també en un punt de fuga pel que fa al bombardeig de tendències que omplen internet i les xarxes socials. «Moltes vegades es cau una mica en l’error de les modes, que són molt passatgeres, i afavoreixen el fet que tothom vulgui anar al mateix lloc», opina, «això fa que no es visitin altres coses perquè no s’han conegut».

Per a ella aquest ordre geogràfic i temàtic que es pot trobar en una guia en paper té un gran sentit. «No és el mateix viatjar a un lloc determinat a l’estiu que a l’hivern, perquè cada país et pot oferir coses diferents, lligades també, per exemple, a la climatologia o festivitat del moment», afegeix.

Barnadas accentua el fet que «no s’ha de lluitar contra Google maps», sinó complementar-lo. «Amb la intel·ligència artificial pensàvem que les guies en paper acabarien una mica més anacròniques i s’ha demostrat que no, perquè continuen tenint una informació completa, fiable i objectiva en el pou sense fons que és ara mateix internet», diu.

Tot i això, la manera de comprar guies ha canviat «inevitablement» i si abans tothom n’adquiria per a tot, ara la gent tria per a quines destinacions li poden ser més necessàries. «Sobretot es mantenen pel que fa a les escapades llargues i a la muntanya», explica, «i no només gent gran, sinó persones de totes les generacions que continuen confiant en el paper».

Els estralls de la IA

La llibreria Muntanya de Llibres de Vic, especialitzada en publicacions de muntanya i viatges des de la seva obertura, l’any 2004, atribueix a la irrupció de la intel·ligència artificial la forta caiguda de les vendes de guies de viatge. Segons els càlculs de l’establiment, han disminuït aproximadament un 25% durant l’últim any. El seu gerent, Xevi Cortacans, considera que eines com ChatGPT han tingut un impacte encara més gran que el que van representar en el seu moment les xarxes socials, ja que permeten planificar itineraris personalitzats de manera ràpida i senzilla.

Malgrat aquesta tendència, la llibreria constata que encara hi ha un perfil de client fidel a les guies en paper, perquè ofereixen informació «contrastada, estructurada i fàcil de consultar», sense haver de recórrer a múltiples pàgines web o perfils de xarxes socials per organitzar un viatge.

Pel que fa als hàbits dels viatgers, la demanda se centra principalment en destinacions europees i escapades de pocs dies. Durant l’estiu, però, augmenta l’interès pels viatges de llarga distància. Sud-amèrica s’ha consolidat com una alternativa segura després d’uns anys marcats per la incertesa internacional, mentre que el Japó torna a situar-se entre els destins més sol·licitats. n

Subscriu-te per seguir llegint