La Ludwig Band i Oli de Cop: un pla perfecte per al F'Estiu

El F’Estiu de Calonge i Sant Antoni ha tornat a demostrar aquest cap de setmana que no calen grans recintes ni multituds per convertir un concert en una experiència especial. En la seva sisena edició, el festival dels Jardins del Castell ha consolidat una fórmula basada en la proximitat, un entorn privilegiat i una programació capaç d’acostar noms destacats de l’escena catalana al públic gairebé a tocar. Dissabte, unes 1.300 persones van omplir el recinte per veure La Ludwig Band en un dels concerts més multitudinaris del certamen.

Anar al F’Estiu és, sobretot, una experiència fresca i còmoda. Sense massificacions, amb el Castell de Calonge com a teló de fons i amb la possibilitat de gaudir de la música des de molt a prop. Una atmosfera íntima que el festival ha anat convertint en una de les seves principals senyes d’identitat i que enguany ha tornat a trobar resposta entre el públic.

La programació havia començat dijous amb Els Amics de les Arts i va continuar divendres amb Judit Neddermann acompanyada de la GIO Orquestra. Dissabte va arribar un dels plats forts del cap de setmana amb La Ludwig Band, precedida per Oli de Cop dins el F’Estiueig, els concerts que serveixen per donar vida a la zona de foodtrucks abans de l’actuació principal.

Doble proposta

I la doble proposta va funcionar. Oli de Cop va confirmar que és una banda a tenir molt en compte dins l’escena rock catalana. El grup, nascut el 2025 a partir de músics que havien coincidit durant anys a la Black Music Big Band, va defensar amb energia els seus temes propis i va demostrar que el projecte té prou personalitat per anar molt més enllà dels seus orígens.

La llavor de la banda s’havia plantat precisament a la Black Music Big Band, la formació de joves músics gironins vinculada al soul i el funk. Un tribut a Led Zeppelin va acabar de fer saltar l’espurna entre diversos dels seus integrants. «Vam veure que quallàvem molt a l’escenari», expliquen. D’aquella connexió en va néixer la voluntat d’abandonar progressivament les versions i construir un repertori propi en català. A Calonge van demostrar que l’aposta té recorregut, amb propera parada divendres que ve a la Mirona.

Després va ser el torn de La Ludwig Band, que va tornar a deixar la sensació que, malgrat haver publicat ja cinc discos, encara no ha tocat sostre. El grup va presentar Pel barri es comenta, el seu treball més recent, i ho va fer davant d’un públic entregat, disposat a deixar-se anar des del primer moment amb unes cançons que cada vegada troben més complicitats.

No hi van faltar alguns dels títols més coneguts de la banda, com El meu amor se n’ha anat de vacances, On t’has ficat aquesta nit, S’ha mort l’home més vell d’Espolla o Xavier el tècnic de so. Precisament aquesta última va deixar un dels moments més celebrats de la nit, quan un nen del públic va pujar a l’escenari per cantar-la amb el grup davant l’entusiasme dels assistents.

Festa i improvisació

El concert també va tenir espai per a la improvisació i la festa. La banda va celebrar l’aniversari del teclista Pau Esteve regalant-li un pastís de formatge que els mateixos membres van acabar menjant-se dalt de l’escenari, en ple concert, en una escena que encaixa perfectament amb el caràcter desenfadat i proper que transmet el grup en directe. I enc ara n'hi va haver més, quan va fallar el bombo de la bateria i el grup va haver d'improvisar un parell de temes sense aquest suport.

La Ludwig manté intacta aquella manera tan particular d’entendre el pop, amb lletres plenes d’ironia, mirada quotidiana i esperit narratiu, però al mateix temps continua eixamplant el seu univers. Pel barri es comenta mostra un grup més madur, capaç d’apropar-se als sons populars sense perdre l’essència i de parlar de relacions humanes, vida urbana o conflictes generacionals amb una veu perfectament reconeixible.

A Calonge es va tornar a comprovar també un fenomen que acompanya La Ludwig Band des de fa temps: a cada concert hi ha públic que els descobreix per primera vegada i que acaba pujant al carro. Els que ja els coneixen canten, ballen i s’abandonen a les cançons; els nous no triguen gaire a entendre per què el grup s’ha convertit en una de les propostes més singulars de la música catalana actual.

Amb aquesta combinació de noms consolidats i grups que reclamen pas, el F’Estiu continua creixent sense renunciar precisament a allò que el fa diferent. Sis edicions després, els Jardins del Castell mantenen l’encant d’un festival on els grans concerts encara es poden viure de prop. La setmana que ve presenta noves i refrescants propostes com les de Mariona Escoda i la Sant Andreu Jazz Band, entre d'altres.

Subscriu-te per seguir llegint