Arrels que ballen

El recinte Ésdansa (Les Preses) es va omplir ahir a la nit d’aquella energia que només tenen els grans espectacles. Passats uns deu minuts de les nou del vespre els llums es van apagar i va sonar aquella música que tots tenim gravada al cervell, la que dona el tret de sortida als actes d’aquest festival de dansa d’arrel tradicional. La platea, expectant, va aixecar la mirada cap a les pantalles i així va començar Allò que som.

L’espectacle de l’Esbart Marboleny i Marbolets no va ser només el que va donar el tret de sortida al reguitzell de dansaries que passaran per aquest escenari al llarg de la setmana, sinó que també va ser una autèntica celebració. I és que enguany l’entitat està d’aniversari: fa 50 anys!

Sota el lema "Som Casa", el primer grup va sortir carregat amb maletes per obrir l’espectacle amb una sardana. La imatge volia simbolitzar el viatge d’aquella primera colla sardanista que anava a buscar balladors d’arreu i que, amb el pas dels anys, ha esdevingut un projecte viu, col·lectiu i en constant evolució, així ho expliquen des de l’esbart.

De contrastos i picades d’ullet se’n van veure al llarg de tota l’actuació. En poc més d’una hora, va incloure mig segle d’història, fent un repàs de tots els moments. Des de la creació de l’Ésdansa -portant les cadires del festival dalt l’escenari com a símbol-, el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa i fins als grans espectacles que Marboleny ha anat presentant.

"Som Confiança" va aparèixer a les pantalles, donant així l’entrada al segon dels quatre blocs de l’espectacle. Aquest va començar amb la dolça veu de Laura Plasència interpretant "La dansa més bonica del món", acompanyada d’una música en directe vibrant que va estendre el so tradicional per tot el recinte amb un so extraordinari d’inici a fi.

En aquest instant, va arribar un dels moments àlgids de la nit. L’espectacle va voler fer visible allò que sovint queda a l’ombra: la feina dels tècnics i tècniques que mouen els fils des de darrere. Van pujar en diverses ocasions per muntar decorats, ajudar balladors i balladores amb el vestuari o, fins i tot, per ballar amb un capgròs. Veure aquesta interacció va ser un reconeixement sincer al motor humà que, en part, ha fet possible arribar al mig segle d’història.

Per més que hagin viatjat molt, la Marboleny va voler deixar clar ahir que el seu batec són les danses del territori i de la comarca. A “Som País” van fer un recorregut pel Retaule de la Passió, els Cercolets, el Parado, les Gitanes i el Retaule del Berguedà. Ara bé, el moment més màgic de la nit va arribar durant el Ball de Cintes, l’últim d’aquest bloc. La dansa va baixar a platea, un tastet del que són les Nits Ésdansa.

Mentre els balladors interpretaven la peça, unes llargues cintes de colors van començar a córrer de mà en mà, entrellaçant el públic des de la primera fila fins a l'última. Va ser un moment de dansa col·lectiva i de contacte directe amb el públic, un dels trets característics del festival.

El tram final, “Som Futur”, va obrir amb la veu en off de Pau Casals i la premissa clara de qui s’estima el seu territori. En aquest bloc va aparèixer el grup Marboleny Beta, que va interpretar el seu Voluxa, nascut el 2023.

Finalment, amb l’energia desbordant d’un pallasso, barrets llampants i disfresses d’animals, l’espectacle va arribar al seu final amb Saturnals: una peça que van interpretar gairebé tots els dansaires junts dalt l’escenari i va fer posar dempeus tot el recinte.

Per acomiadar-se, va sonar de nou la música que ens remet al festival, tal com havia començat. Totes les cadires de la platea es van aixecar aplaudint a balladors, músics i tècnics. Una ovació que va ser la prova que la tradició i les arrels estan més vives que mai.

Subscriu-te per seguir llegint