Erika Baikoff, estrella rutilant

Aquesta és la 34a edició de la Scubertíada i enguany tots els concerts estan dedicats a la memòria del seu fundador, Jordi Roch. I val a dir que el recital de Baikoff-Borisov molt segurament li hauria generat un "fantàstic!" entusiasta.

No és estrany que aquesta sigui la setena vegada que la soprano puja a l'escenari de la canònica de Vilabetran. Aquesta vegada amb un programa que exigia un alt rendiment vocal. Van començar amb Liederkreis, op. 39 el mosaic emocional que Robert Schumann va anar seleccionat a partir de l'obra poètica proteica de J. v. Eichendorff un dels grans del Romanticisme alemany. Els dotze poemes no formen amb propietat un cicle amb una història lineal, però, altrament, constitueixen un viatge imaginatiu i emocional de primer ordre. És, de fet, un dels monuments del gloriós any 1840 en què el compositor va crear gran part de les seves cançons. Amb un fil de veu, brillantor continguda i una dosi de tendresa va rubricar aquesta obra amb una emoció extraordinària abundant en totes les emocions (molt típicament romàntiques que ressegueixen una concepció de l'ésser humà que se sent aliè al Món, amb una Natura molt present que pot ser Bella però també inquietant i, a voltes, mortal.). Sí, el paisatge té ànima i Schumann amb un treball inèdit fins aleshores en la part pianística el fa aflorar no només de forma descriptiva.

Baikoff va continuar enlluernadora, però especialment com una intèrpret sàvia amb un dels grans cicles de Samuel Barber, les Hermit Songs que el compositor va triar a partir dels escrits que els monjos irlandesos medievals van anar "amagant" dels seus superiors jeràrquics als marges dels fulls que copiaven o bé il·luminaven amb tanta destresa. En aquests textos van parlar de la seva solitud, de la feblesa humana i del contacte amb la natura i Baikoff els va anar enfilant recreant cada emoció i el caràcter de cadascuna d'aquestes peces canviant el registre anterior i encarnant aquestes deu perles que ben bé podem considerar una mena de pelegrinatge que connecta amb els grans cicles romàntics.

En el segon tram, la cantant torna a canviar i muda la veu per encarar sis obres corprenedores de Nikolai Médtner que reclamaven obertura lírica i gran refinament. No cal dir que en aquestes obres i també en la selecció de les cançons de S. Rakhmàninov Erika Baikoff sap fer ús dels recursos més operístics però sense convertir-les en àries directament. Continuen sent cançons de cambra amb una gran altura musical que la soprano va anar filant amb una tècnica immillorable. Aquí ja es comença a notar les capacitats dramàtiques que s'estan eixamplant i que apunten a una evolució cap a rols en aquesta línia. Després d'haver fet personatges com Pamina, Zerlina, la Clorinda de La Cenerentola o Esmeralda de Die verkaufte Braunt de Smetana entre d'altres, Baikoff que posseeix un refinament molt elegant en el fraseig, un timbre lumínic i una grandíssima delicadesa de línia vocal anirà acarant un nou repertori pel que fa a l'apartat operístic (i que ja es posa de manifest en aquest recital) que encaixa amb les seves possibilitats actuals. No en va assumirà el rol de Musetta de La Bohème durant la temporada que ve de la Bayerische Staatsoper. Malgrat que aquesta evolució Erika Baikoff no perd la seva gran agilitat com a soprano lírica-lleugera que és. Va ser un recital de primeríssim nivell i d'alta intensitat emocional amb un pianista esplèndid.

Subscriu-te per seguir llegint