El cant corprenedor de Tina Gorina entre àries de Vivaldi

L'últim concert del cicle clàssic del Festival Porta Ferrada, que aquest any s'ha centrat en la música barroca, va deixar el públic embadalit. La soprano ganxona Tina Gorina, acompanyada de l'Orquestra Europa Galante, va fer gala de tots els mèrits que acumula, entre els quals ser intèrpret habitual al Liceu amb rols protagonistes a Madama Butterfly o Turandot.

El Monestir de Sant Feliu de Guíxols tornava a ser l'escenari escollit pel recital, que si bé era l'ideal en termes acústics, no ho era tant per suportar la pesada xafogor de la costa. L'orquestra del violinista italià Fabio Biondi, que ha format part dels tres recitals, va posar fil a l'agulla amb la sonata 12 de Vivaldi, coneguda com La Follia. L'arrencada, enèrgica i vigorosa, va servir per salivar una mica més pel que s'esdevindria a continuació: un recital àgil que va combinar àries -majoritàriament- de Vivadi cantades per Gorina amb alegres peces de Mascitti o Pugnani que l'orquestra va tocar en soliari.

La soprano va arrencar amb l'ària Sposa son disprezzata de l'òpera Merope de Giacomelli, i va continuar amb la potent i poc coneguda Amato ben de l'òpera Ercole su'l Termodonte, que Vivaldi va compondre inspirant-se en el novè treball d'Hèracles. La soprano cantava amb gràcia i expressivitat, canviant de registre amb agilitat i deixant el públic corprès. El moment àlgid de la nit va arribar amb l'ària Spesso fra vaghe rose compilada per Vivaldi a l'òpera Bajazet. Gorina va interpretar cada nota amb una veu nítida i un timbre dolç i agradable a l'oïda. També va ser llargament aplaudida l'última peça del programa, la coneguda Lascia che io pianga de l'òpera Rinaldo de Haendel. De regal, un bis que va tancar la imprescindible setmana clàssica del festival ganxó.

Subscriu-te per seguir llegint