La Crema de Tortellà, pinya per la memòria històrica d’un poble

L’any 1873 el poble de Tortellà va viure un dels fets més durs de la seva història quan les tropes carlines van saquejar-lo i incendiar-lo. Llavors, alguns dels seus habitants van refugiar-se a l’Església de Santa Maria, desfermant la ira dels carlins en negar-se a la rendició. Acabada la guerra, des de finals del segle XIX i fins al 1935, Tortellà va celebrar anualment una festa per a recordar aquells dies d’agost, però, amb la Guerra civil i la dictadura, la memòria històrica va anar-se perdent. Així, fins que el 2023 va recuperar-se una tradició cabdal pel municipi amb les festes de La Crema, que dissabte se celebren de nou gràcies a la tasca dels voluntaris i voluntàries que hi treballen contínuament. «És un fet molt identitari del poble, un capítol que és necessari recordar, sobretot perquè fer memòria històrica també és recuperar la història dels municipis, que hem de tenir present», afirma Josep Iglesias, coordinador de La Crema.

L’edició d’enguany manté l’esperit de ser una festa viva, que actualitzi anualment la programació i «surti dels patrons d’anys anteriors», com afirma Iglesias. Si bé els primers anys la tasca «va ser més complexa, perquè partíem d’un full en blanc, ara tenim unes dinàmiques i rotacions pròpies, i anem sumant capes i afegint valors». La recerca bibliogràfica també va ser un element cabdal al començament, i van tenir-hi un gran rol Santi Soler Simon, historiador i arxiver jubilat, i Lluís To Figueras, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Girona. Tot plegat, per fer realitat una festivitat que «és la suma de la gent de la zona, molta vinculada al món de les arts escèniques, com jo mateix, que soc escenògraf», comenta Iglesias, afegint que «també tenim cantants, dramaturgs i tot un perfil de gent que ha sumat esforços per continuar explicant la història», encara amb alguns vestigis visibles al poble tot i la reconstrucció posterior.

Programa escolar

La Crema de Tortellà presenta una programació àmplia amb diferents moments àlgids. El foc, és clar, és protagonista, i es manté l’espectacle Les veus de la memòria, que l’any passat va tenir una gran acollida. Carles Batlle hi planteja una dramatúrgia per donar veu a les dones que, durant els dies del setge, no van deixar de fer sonar les campanes. «És, alhora, un espectacle molt contemporani i amb una mirada de gènere molt necessària», apunta el coordinador de La Crema. Les campanes, de fet, juguen un rol important en la celebració, i es faran sonar de manera manual gràcies a una rehabilitació amb pressupostos participatius. Una altra novetat és l’actuació musical de Ganxet Elèctric, un format reduït dels banyolins Germà Negre, que tancaran la festa.

El moment més esperat per Iglesias i bona part del poble, però, és la sardana al voltant de l’església. Tortellà, tal com va començar a fer en les darreres edicions de La Crema abans que quedés truncada, es donarà les mans per ballar entorn l’edifici que va salvar els resistents.

La festa serveix per estendre la memòria dels fets, però això també s’aconseguirà amb la inclusió de La Crema dins el programa de l’Escola Joan Roura i Parella. Carla Lucea ha desenvolupat un programa pedagògic per afegir a l’eix curricular del centre tasques amb fonts històriques reals per acabar elaborant un noticiari sobre l’incendi que es presentarà en les festes de l’estiu vinent. n

Subscriu-te per seguir llegint