Música prohibida del nazisme en forma de sextet, a la Schubertíada

La recta final de la Schubertíada de Vilabertran d’aquesta tindrà un concert molt especial i ple de contrastos: un sextet de joves que interpretaran dos compositors d’estils de música quasi antagònics: Erwin Schulhoff i Txaikovski.

El recital, que tindrà lloc demà a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, i reunirà sis instrumentistes: Bernat Prat i Maria Florea (violí), Noemí Fúnez i María Rallo (viola), i Blai Bosser i Oriol Prat (violoncel).

El número sis no és el format habitual als concerts, i festivals com la Schubertíada estan més acostumats als quartets clàssics. A més, l’interès del recital també rau en la tria del repertori: la primera part s’encetarà amb el fosc i impactant obra per Sextet de Corda del compositor txec Schulhoff, una peça que fou molt reconeguda fins que va ser prohibida pel règim nazi. La musica avantguardista del compositor, que tenia orígens jueus i alemanys, anà a parar directament a la llista de "música degenerada", i ell va morir malalt i famolenc el 1942 al camp de concentració de Wülzburg. Això condemnava a l’oblit l’obra d’un autor que va fer de l’experimentació i la innovació el seu estil, i que va fer evolucionar la història de la música a partir de fusions entre la música clàssica i gèneres com el jazz o el folklore europeu.

L’altra pota del recital s’equilibrarà amb la reconeguda i brillant Souvenir de Florence de Txaikovski.

"Les dues peces són gairebé antagòniques a nivell expressiu i aporten molt de contrast: Schulhoff és més reflexiu, un context històric molt diferent, ja que va ser perseguit pel nazisme i és molt interessant sentir les dues obres juntes perquè són fetes per les mateixes veus i instruments, però expressen coses molt diferents", valora Bernat Prat. En canvi, diu, "l’obra de Txaikovski és molt brillant i exuberant i amb un final molt eufòric". Precisament, segons Prat, el contrast tímbric fa que sigui un programa gens monòton i que funcioni molt bé als concerts. A més, també ressalta el fet de portar a l’escenari la música de Schulhoff, que és poc interpretada i molt menys coneguda -no només pel públic general sinó pels mateixos intèrprets de música clàssica- que la del cèlebre Txaikovski.

El repte interpretatiu

El violinista indica que tocar aquesta obra per a sextet de corda és un repte, sobretot en un dels moviments, la Burlesca, ja que té un ritme irregular que els "porta de corcoll". Quan la van tocar per primer cop plegats, cap dels sis l’havia interpretat abans: "tots vam quedar molt impactats, va ser un sentiment molt unànime", diu.

No és la primera vegada que el sextet, els membres del qual comparteixen amistat i concerts en els últims dos anys, interpreta aquest repertori. De fet, va ser arrel de la seva estada l’any passat a la Schubertíada de Valdegovía, al País Basc, que l’actual directora artística de Vilabertran, Sílvia Pujalte, va convidar-los a repetir-lo al festival altempordanès.

El format sextet, segons Prat, és molt interessant d’escoltar: se situa entre la petita orquestra i el gran grup de cambra, amb l’afegitó de dues greus veus més (una viola i un violoncel) que se sumen al clàssic quartet, fet que dona més cos i gruix al so. «És bonic de viure, el adquireix té molta espectacularitat», valora el violinista.

Prat forma part del Cosmos Quartet, fundat el 2014 juntament amb Oriol Prat, Helena Satué i Lara Fernández, i que ha format part diverses vegades de la programació de la Schubertíada de Vilabertran. També han trepitjat l’escenari del Festival de Torroella de Montgrí, el Festival de Peralada o l’Auditori de Girona, i que també participa regularment a escenaris com la Biennal de Quartet de Barcelona, el Liceo de Cámara XXI de l’Auditorio Nacional de Madrid o la Quincena Musical de Donostia, entre molts altres.

Subscriu-te per seguir llegint